Doncs sí benvolguts i desconeguts lectors, ja fa una setmana que tenim la col•lectiva Sant Lluc-2011, l’ abans estrena oficial de la temporada. I serà aquesta una mostra de llarga durada: fins al 1 de novembre (TOT SANTS!!!) ni més ni menys. Ja es va assistir a la inauguració – faltaria plus - s’ha visitat degudament, i per tant, ara toca criticar-la respectuosa però rigorosament.
Tot és nou en aquesta 65èna edició (mira, la que abans era l’edat de jubilació). Un nou espai a l’Ateneu (amb el pis de dalt tancat a perpetuïtat), una nova distribució, un nou alcalde i un nou president de la Fundació Caixa Laietana i una nova durada.
Tot es nou, però el panorama pictòric és cada vegada més mediocre, amb obres extretes en la majoria dels cassos del rebost o del taller –poques són les que s’han creat específicament per la mostra – continguts amb falta d’imaginació, de desenvolupament tècnic, amb els artistes “de pes” “desaparecidos en combate”, i donant pas a un pintor de diumenge, o jubilat o dedicat a altres tasques – doncs la pintura no dona per viure – que es presenta a la col•lectiva, complint rigorosament les bases, i com que és una mostra de molts anys, i és altament visitada, cal omplir l’espai com sigui, no passi que els de la Laietana (RIP – Ara Bankia) s’emprenyin o alguns pintors “amateurs” que no se’ls hi admeti l’obra, decideixin tancar els comptes (que de tot hi ha hagut).
Encara que em prou feines se salven mitja dotzena de peces, cal omplir parets i que el mataroní especialment major de 65 anys, vagi a visitar la mostra, que el comptador de visites ha de funcionar.
I tot era nou el dia de la inauguració el passat 15 de setembre. Fins i tot, hi havia substitut pel president de la Sant Lluc, Antoni Luis, absent per viatge.
En Daniel LLin, membre de la junta d’aquesta entitat i organitzador de la mostra, és qui va reemplaçar al president, i val a dir que com és costum en ell, va estar a l’alçada de les circumstàncies.
Anem per ordre, però. En Lluís Juvinyà, antic empleat de l’entitat de crèdit – perquè l’estalvi ja és un eufemisme - i president del Patronat de la Vellesa – va actuar com a mestre de cerimònies, i va presentar en primer lloc al substitut d’en Jaume Boter de Palau – mira, el vaig trobar a faltar perquè el paper de president l’esqueia tant bé!!!- Jordi Beltran
I adreçant-se al públic d’una manera correcta, planera però distant i freda, va informar que la Fundació Caixa Laietana continuava endavant gestionant les àrees que li pertoquen de l’obra social – que també han patit l’oportuna retallada – i que continuarà donant suport a les manifestacions culturals com la Sant Lluc (més o menys és el que vaig captar, doncs vaig arribar quasi a les acaballes del discurs).
Tot és nou en aquesta 65èna edició (mira, la que abans era l’edat de jubilació). Un nou espai a l’Ateneu (amb el pis de dalt tancat a perpetuïtat), una nova distribució, un nou alcalde i un nou president de la Fundació Caixa Laietana i una nova durada.
Tot es nou, però el panorama pictòric és cada vegada més mediocre, amb obres extretes en la majoria dels cassos del rebost o del taller –poques són les que s’han creat específicament per la mostra – continguts amb falta d’imaginació, de desenvolupament tècnic, amb els artistes “de pes” “desaparecidos en combate”, i donant pas a un pintor de diumenge, o jubilat o dedicat a altres tasques – doncs la pintura no dona per viure – que es presenta a la col•lectiva, complint rigorosament les bases, i com que és una mostra de molts anys, i és altament visitada, cal omplir l’espai com sigui, no passi que els de la Laietana (RIP – Ara Bankia) s’emprenyin o alguns pintors “amateurs” que no se’ls hi admeti l’obra, decideixin tancar els comptes (que de tot hi ha hagut).
Encara que em prou feines se salven mitja dotzena de peces, cal omplir parets i que el mataroní especialment major de 65 anys, vagi a visitar la mostra, que el comptador de visites ha de funcionar.
I tot era nou el dia de la inauguració el passat 15 de setembre. Fins i tot, hi havia substitut pel president de la Sant Lluc, Antoni Luis, absent per viatge.
En Daniel LLin, membre de la junta d’aquesta entitat i organitzador de la mostra, és qui va reemplaçar al president, i val a dir que com és costum en ell, va estar a l’alçada de les circumstàncies.
Anem per ordre, però. En Lluís Juvinyà, antic empleat de l’entitat de crèdit – perquè l’estalvi ja és un eufemisme - i president del Patronat de la Vellesa – va actuar com a mestre de cerimònies, i va presentar en primer lloc al substitut d’en Jaume Boter de Palau – mira, el vaig trobar a faltar perquè el paper de president l’esqueia tant bé!!!- Jordi Beltran
I adreçant-se al públic d’una manera correcta, planera però distant i freda, va informar que la Fundació Caixa Laietana continuava endavant gestionant les àrees que li pertoquen de l’obra social – que també han patit l’oportuna retallada – i que continuarà donant suport a les manifestacions culturals com la Sant Lluc (més o menys és el que vaig captar, doncs vaig arribar quasi a les acaballes del discurs).
4 comments:
Vosté hauria de treure una coseta que diu en el seu perfil: " que ejerce la critica con respeto a los artistas y con conocimientos, sensibilidad y experiencia". Ni té respecte pels artistas, ni molt menys té coneixements, y ja no parlem de sensibilitat!
Una persona amb uns minims de coneixements artístics no esmentaria que dur al Sant Lluch una obra "de taller" sigui res dolent. D'on creu que surten les obres, si no del taller??? Crear una obra expessament per algún indret, exposició, event, racó o paret a mi em sembla que desvirtua la creació.
Benvolgut i anónim Pere,
La Sant LLuc té prous anys de vida i en el seu moment, de prestància com perquè no s'agafi el primer que es té guardat per presentar-lo. I desgraciadament, això és el que es veu en aquesra mostra. Disposo de prou experiència i professionalitat - si llegeix www.cuadrosdeunaexposicion.com podrà comprovar que em patejo les galeríes de Barcelona i sales de la comarca, i ja porto els meus anys d'esforç i de traball, com per valorar quasi a primer cop d'ull, - perquè evidentment hi dono una bona repassada - com és un treball presentat.
Evidentment que les obres surten del taller, o de sota l'eixida, o d'un racó del menjador si és necessari, però insisteixo en que la Sant LLuc, mereix un respecte, pels seus creadors i per l'esforç que comporta l'entitat. Penso que els artistes si s'haurien d'esmerçar més en la creació per aquest esdeveniment.
I en referència a que no tinc respecte pels artistes, en la meva crònica no n'he esmentat NI UN, per no crear desavenences ni malentesos. Simplement he manifestat el que molts varen veure i tothom va callar.
I en quan a la meva experiència, en aquests moments, soc la corresponsal a Barcelona de la revista Gal-Art, degana de les revistes d'art d'Espanya amb 28 anys de vida, i treballo com a documentalista a una pàgina web de subhastes d'art: www.artinternacional.com, i disposo d'una columna al Tribuna Maresme, a part de col·laborar en altres publicacions a nivell de Barcelona. Per tant, al inrevés que molts dels artistes de la Sant LLuc JO SI VISC DE L'ART, o si més no, DEL MÓN DE L'ART.
Sense que calgui res més a dir, aprofito l'avinentesa per a saludar-lo ben atentament.
No segueixo les seves "cròniques" amb gaire assiduitat, la veritat, llegint de passada el que escriu m'entren esgarrifances. No la considero una professional perque els critics professionals tenen la ment una miiiica més oberta que vosté.
I no parlo del Sant Lluch. Tots sabem el que es el Sant Lluch. Es podría millorar algún aspecte, pero en el fons es el que es; una trobada de pintors de la comarca.
Per ser una crítica (ja sigui d'art o del que sigui) primer hauria de tenir clar la diferencia entre fer crítica i criticar, que evidentemente no es el mateix.
Benvolgut i anónim Pere,
Respecto la seva opinió, però no la comparteixo ni la compartiré mai, doncs també m'entren calfreds només de llegir-lo. I més, quan utilitza l'anonimat d'un nom comú per expressar el que de cara, i amb nom i cognoms no té la valentia dir.
No obstant, resto a la seva disposició... anonima, per a qualsevol comentari que desitji afegir, si persevera en el tema.
Aprofito l'avinantesa, com sempre, per a saludar-lo ben atentament.
Post a Comment