I tots plegats una mica tips de tanta paraula, i sense copeo a la vista – ni tan sols una trista ampolla de vi gasificat - encara ens quedava “el millor”. Un parlament llarg i dens, excessivament politizat. Va començar parlant de 3 conceptes; el primer Gaudí i l’art contemporani. “Diumenge va passar algo molt important: Catalunya era al món gràcies a la Sagrada Família” (No funcionari de tres al cuarto, NOOOOOO. Barcelona va ser important perquè el papa Benet XVI va consegrar la Sagrada Família d’Antoni Gaudí com a basílica menor!!!!!).
I el discurs va continuar, doncs encara quedaven dos conceptes més: “Som una nació sense estat i amb febleses culturals (...) s’ens coneix pel Barça, per en Ferran Adrià, per la Carme Ruscalleda i per Gaudí, però s’ens ha de conèixer més (...) L’art contemporani és un dels principals elements que té Catalunya al món. Hem de ser conscients i capaços de demostrar-ho, i cal valorar a Gaudí i l’art contemporani” (Òndia, que bé que queda això!!)
La segona passió del president del parlament és Catalunya (només faltaria que no ho fos, doncs li omple la butxaca anualment amb més de 125.000 €) “Catalunya té una gran capital. Però també té una de les coses que artícula la nació. Hi ha moltes ciutats a Catalunya que cumpleixen el nivell de nervi com Mataró (...) No som conscients del que fem bé (...) Som una nació sense estat i convé explicar les coses que fem bé”.
El tercer concepte ja no el recordo. El cas és que Benach va acabar el seu discurs glosant la tasca emprenadora dels catalans, i convidant a valorar el patrimoni d’èxit, emprenedor i empresari, i la Catalunya d’èxit que s’expressa amb persones com Lluis Bassat: “la passió per la gent que articula país”. (I amb aquesta frase final, va ser l’únic que realment va tenir paraules d’elogi per la persona i la tasca del donat de la col·lecció Bassat, i el mèrit que representa).
I el discurs va continuar, doncs encara quedaven dos conceptes més: “Som una nació sense estat i amb febleses culturals (...) s’ens coneix pel Barça, per en Ferran Adrià, per la Carme Ruscalleda i per Gaudí, però s’ens ha de conèixer més (...) L’art contemporani és un dels principals elements que té Catalunya al món. Hem de ser conscients i capaços de demostrar-ho, i cal valorar a Gaudí i l’art contemporani” (Òndia, que bé que queda això!!)
La segona passió del president del parlament és Catalunya (només faltaria que no ho fos, doncs li omple la butxaca anualment amb més de 125.000 €) “Catalunya té una gran capital. Però també té una de les coses que artícula la nació. Hi ha moltes ciutats a Catalunya que cumpleixen el nivell de nervi com Mataró (...) No som conscients del que fem bé (...) Som una nació sense estat i convé explicar les coses que fem bé”.
El tercer concepte ja no el recordo. El cas és que Benach va acabar el seu discurs glosant la tasca emprenadora dels catalans, i convidant a valorar el patrimoni d’èxit, emprenedor i empresari, i la Catalunya d’èxit que s’expressa amb persones com Lluis Bassat: “la passió per la gent que articula país”. (I amb aquesta frase final, va ser l’únic que realment va tenir paraules d’elogi per la persona i la tasca del donat de la col·lecció Bassat, i el mèrit que representa).
No comments:
Post a Comment