I l’auditori present, que omplia de gom a gom l’Àmbit Zero de l’Ateneu, a excepció de l’espai destinat al refrigeri, (fisno, no?) amb les orelletes a punt per escoltar la sempre il·lustrativa xerrada de conferenciant erudit.
Erudit? Doncs tot recordant al gran gastrònom i periodista Nèstor Lujan que va dir que “amb un erudit no es pot parlar de res”, a personatge d’intel·lecte tan elevat pel comú dels mortals, tampoc se’l va entendre de res, que en el fons és el que pretenia, per fer-nos quedar tots bocabadats per tontos – I NO HO SOM. PLEBE SÍ, PERÒ TONTOS NO- dissimulant-ho amb admiració.
Basada en l’obra de Jaume Vicens Vives, historiador d’historiadors Industriales i políticos del siglo XIX publicat a l’any 1958, Fradera es va dedicar a disseccionar el llibre, valorant-lo, “impressionant esforç historiador de l’escriptor gironí”, i amb la “rimbombancia” de frases: “com cal llegir Industrials i polítics, que és el resultat d’una inquietud, quasi una obsessió de la unitat política de la Península, amb o sense Portugal, pregunta que sempre feia Vicens Vives”. Per a Fradera, la preocupació de Vicens Vives connectava amb la tradició que hi havia al darrera.
I és el més clar que vaig entendre, perquè el Dr. Fradera anava de proa a popa, de babor a estribor, i es marejava com una sopa, bufant el vent de sotavento a barlovento, tot dient que “si l’ambigua actitud dels anys de pre-guerra de Vicens Vives”, desprès que qüestionava a Rovira i Virgili i a Ferran Soldevila, parlant també de Claudio Sánches Albornoz i les polèmiques que mantenia amb Américo Castro, i del segle XX al segle XIX, i per no aburrir a l’amable lector com mig s’adormia l’auditori, d’edat mitja compresa entre els 70 anys, l’únic que va quedar clar és que al final es va carregar a Vicens Vives, criticant el seu pensament perquè el gran historiador va ser capaç d’admetre el lligam indiscutible que Catalunya té amb Espanya, i com a conseqüència de tot plegat, dirigir els destins de l’Estat des de l’economia catalana. “Una gran metàfora que els joves de la burgesia catalana acceptaven sense complicacions”.
Aplaudiments... de compromís, per quedar bé. Som ben educats els mataronins.
Miri Dr. Fradera, ja que aquest blog no el llegirà mai, però el que la Sua reverendeissima Eminenza es va carregar, resulta que va ser una realitat als anys 60 i 70 del segle XX. I miri si va ser clar que a partir del 5 de Novembre, el CISC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) a MADRID, li dediquen una exposició-homenatge titulada Jaume Vicens Vives y la nueva historia (1910 – 1960), organitzada per l’editorial Vicens Vives i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones (SECC). I A CATALUNYA RES DE RES. INCREIBLE!!!
(Penso que és una sort aquest any que no s’hagi editat la conferència. Un espai que les estanteries agrairan).
I no perdem més el temps amb la disquisició bizantiniana del Dr. Fradera, i passem a lo que toca.
No comments:
Post a Comment