Friday, October 08, 2010

LA GRANDESA DE LA HISTORIETA i DEL DIBUIX EN PETIT FORMAT





El cognom Opisso no es gens desconegut per Mataró. Només cal pronunciar el nom Alfred Opisso (1907-1980), i molts recordem a l’insigne pintor i creador artístic, a qui a finals del 2009 la Fundació Caixa Laietana, va retre-li homenatge a través d’una magnífica retrospectiva, i de la que Cròniques... se’n va fer també reso.

Però inexorablement, Opisso té una altra basant, i és la del pare de l’Alfred, en Ricard Opisso (Tarragona, 1880-Barcelona 1966), pintor dibuixant i ninotaire, i de qui la galeria FRANCESC MESTRE ART del carrer Enric Granados, 28 de Barcelona, exposa des del passat 1 d’octubre: Ricard Opisso, entre París i Barcelona, una col·lecció de petits pastels, realitzats a París, cap al 1901, alguns en format de 6 x 9 cm., i fins i tot en papers aprofitats. La mostra, però és més extensa, i si poden trobar il·lustracions, historietes i obres de finíssim erotisme, d’aquelles que se’n deien “picants”, i es complementa amb documentació biogràfica.

L’exposició en prou feines permet entretenir-se en algunes de les frases, doncs l’abast de Ricard Opisso sobrepassa el text.

El visitant pot observar un dibuix fresc i vitalista, amb generoses dosis de sentit de l’humor. Però Opisso, que va començar la seva vida laboral al taller del genial arquitecte Antoni Gaudí, i que a l’any 1896, avalat pel mateix Gaudí, va entrar a formar part del Cercle Artístic Sant Lluch, també dominava el llapis i el color amb elegància i distinció, per dibuixar en 6 x 9 cm: El Cafè de l’Òpera (llapis negre i colors s/paper), un suport bast i senzill per a mostrar la destresa, la tècnica, el bon gust, l’admiració per les dones de la seva època...el geni d’un artista en la petitesa d’un paper.

Els dibuixos de Ricard Opisso son inconfusibles, únics, i per descomptat, bells, tot i que il·lustrin “picants” historietes: Almanaque KDT (Plomí i tinta xina s/paper – 34,5 x 25,3 cm.), o La visita del Militar o El Tocador (tinta s/paper).

Si bé com a ninotaire, és crític i caústic, agosarat i tremendament expressiu - a partir del 1919 i fins la seva mort, no va deixar de treballar activament al TBO, i és per aquesta faceta per la que és popularment conegut - com a dibuixant o com a pintor mostra distinció i prestància, equilibri i sobrietat, en qualsevol format: Dues dames (llapis, pastel i gauche s/cartolina – 9 x 6,5 cm), Pícnic (aquarel·la s/paper – 30 x 36,2 cm).

Embadalit i contemplatiu amb les dones, no deixa de ser bon observador de la vida quotidiana: La compra del xai (tinta i aquarel·la s/paper 19 x 20 cm.), obra aquesta que recorda a la "Col·lecció Patufet", de la que en va ser col·laborador al 1908.

Alguns dels dibuixos que mostra l’exposició, estan signats com a “Bigre”. És aquest el pseudònim que utilitzava en les seves col·laboracions amb revistes de caire satíric com: “Papitu”, o "l'Almanaque KDT", "Galanteries", etc.,

Descriure la intel·ligència i la inspiració de Ricard Opisso a l’albada del segle XXI, no és cap mèrit, doncs la seva obra, conservada fins a la data d’avui, parla de per si mateixa. Un ARTISTA no mor mai, mentre se’l recordi. I afortunadament, la galeria FRANCESC MESTRE ART, s’encarrega de fer-ho a través d’aquesta exhibició gràfica, on petites obres com: La llotja (llapis pastel i tinta s/cartolina 8,5 x 5,5 cm), Les modistes (llapis negre i color s/paper – 9 x 6 cms.) conviuen amb La virtut de la dona (tinta s/paper – 42 x 58 cm), les vinyetes de Lucio Alpostón del TBO, o alguns documents ben curiosos com el seu passaport, expedit l’any 1936, del que un parell de pàgines varen ser aprofitades per fer-hi dibuixos.

Una mostra única, per aprendre, reconèixer i recordar, tant per part del visitant atent o pel dibuixant encuriosit, com pel col·leccionista recalcitrant o per l’artista de renom.

2 comments:

francesc mestre said...

Ricard Opisso, signava "Bigre" no tan sols al Papitu, sino a totes les publicacions frívoles en les que col·laborava, com KDT, Galanterías etc. Apart d'aquesta obsevació, em sembla un article molt fresc, sensible, documentat i sobre tot divulgatiu. Moltes gràcies

Marta Teixidó said...

Moltes gràcies Sr. Mestre pel seu comentari i obervació que corregíré opotunament, per a una bona informació.