Friday, September 03, 2010




UNA ATRACTIVA ANTOLÒGICA A SALVADOR PUJOL (II)
Obra exposada
Les referències pictòriques més conegudes de Salvador Pujol, sempre s’han centrat en el paisatge, especialment el natural, gràcies als seus viatges a diferents contrades. I si bé el seu paisatgisme és extremadament compacte, de perspectiva i espai comprimit, amb un cromatisme treballat, massís i consistent, donant com a resultat l’expressió d’una obra molt teatral, la selecció de treballs que presenta Penúltima, defuig en bona part d’aquesta visió, per mostrar a l’espectador una obra lluminosa, profundament mediterrània, donant joc a paisatge urbà, que domina amb serenor, amb una paleta que juga amb tons suaus i molt càlids, i com sempre, amb una pinzellada petita, curosa i perfilada. Una obra de fàcil observació, sense entrebancs psicològics ni significacions amagades, decorativa i plàcida.

Però si l’espectador és encuriosit, no deixarà d’observar que la solitud és el denominador comú dins aquesta mostra; la d’una cashba al Marroc, d’una font al passeig del Callao, d’una cala a la Costa Brava, unes barques varades, la buidor d’uns carrers... tot i que uns balandres naveguen en l’obscuritat, il·luminats pel seu reflex.

Una exposició que exhibeix obra de diverses èpoques, concisa i explícita, ben triada i ben col·locada, que sense oblidar el seu particular paisatgisme, ofereix una imatge de plenitud pictòrica, força desconeguda i que endinsa al visitant a una vida contemplativa de l’entorn, que no de la existència humana.










No comments: