Al llarg de la història, l’ART no tan sols ha estat la recerca d’una admiració que extasiés a l’espectador i el portés a la contemplació de “la bellesa” i l’acostés a lo diví, sinó també una crònica visual, amb empenta, esperit i sentiment de l’evolució política, filosòfica, religiosa, social i econòmica de l’ésser humà.
L’ART ha reflectit sublimació i misèria, poder i pobresa, esdeveniments històrics i la quotidianitat de l’existència, la naturalesa salvatge i el refinament més exquisid, el Paradís i la Glòria o l’infern i la psique, i un llarg etc. de circumstàncies, sempre a través d’una de les màximes que fan gran a l’home: la creativitat.
La davallada en picat de la Sant Lluc d’enguany – desprès de tres anys d’assolir un nivell de qualitat interessant – ha estat com un autèntic mastegot, un total desencís. Poques obres són excel·lents i masses els treballs “de repesca”, on temàtica, tècnica i execució disten molt de peces realitzades amb enginy i resoltes amb eficàcia.
La majoria de personal que si ha presentat, bé perquè esta jubilat i té temps per entretenir-se, per hobby o teràpia fora del seu entorn laboral, perquè vol aprendre alguna cosa per distreure’s i en lloc de fer macramé, aeromodelisme o col·leccionar segells, es dedica a agafar quatre pinzells i barrejar quatre colors, o ves a saber per què?, la qüestió és que la col·lectiva d’enguany recorda a aquesta cronista accidental la pel·lícula Gilda; no l’escena en que la Hayworth sensualment es treu el guant, sinó aquella que en Glen Ford li fot la bufetada i ella no sap d’on li ve.
La primera edició de la Sant Lluc, que es remunta al 1946, varen ser 41 els artistes expositors que exhibiren 116 obres. Sis dècades desprès, la multiplicació de gent, (molt de personal i pocs ARTISTES) és absolutament descompensada. Centrats en l’esbargiment, queden en l’oblid l’historia de l’art, literatura i informació artístiques i l’humanisme en general. Amb aquests paràmetres, l’accés a una col·lectiva, permet obtenir un currículum fictici.
Noms consagrats es queden a la rereguarda, com també altres especialitats hi podrien ser presents: esmalts, mitrals, PINTURA AL NATURAL, (quasi tot es fa a través de fotografia), més gravats, vidre, la copia d’una obra clàssica, o fins i tot la bijuteria, que com la joieria és una bella forma d’expressió artística. El jovent és escàs. Bé no s'atreveix perquè no ha finalitzat estudis o bé no es oportú entrar en competència amb el mestre.
No comments:
Post a Comment