La visió d’un artista a través de la seva obra, permet no tan sols copsar els seus sentiments o les seves experiències vitals, sinó comunicar fets o circumstàncies, que faciliten en molts cassos una comprensió d’un ambient o d’un entorn, allunyats de la nostra quotidianitat i del que molts cops, en tenim autèntic desconeixement, tant per desinterès com per desinformació.
Marga Riera així ens ho fa veure en l’exposició Entre la Llum i les Ombres (definició aquesta aplicada habitualment al Barroc), que fins a mitjans d’Octubre es podrà veure a Gal Art – ronda O’Donnell, 89 de Mataró (http://galeriadearteantiguedadesycolec.blogspot.com/).
Una obra de figuració desbordant, amb domini absolut de la lluminositat de l’astre rei, en unes contrades on la terra i el sol condicionen de per vida l’existència dels seus habitants. Una paleta d’ocres, terres i blancs, vehement i intensa que embolcalla la persistent brillantor de l’escalfor del sol. Si el visitant és bon observador, quedarà immediatament atrapat per l’expressió, especialment del retrats femenins: Tempus fugit (mixta s/paper), que mostren la duresa, la submissió permanent, l'angoixa de la incertesa, davant la incomprensió d’una vida no triada, d’un patiment constant, d’un futur indefinit.
Marga Riera treballa una pinzellada enèrgica i vigorosa, calculada, sense deixar res a l’atzar però sensible i dolça quan convé. Sap quan ha de mostrar delicadesa en unes mans i uns peus en l’estat d’abandó dels somnis Repós- (mixta s/paper), com el pas dels anys en i de la vida dura Vers la Llum (mixta s/tela).
La dona és representada constantment per Riera, però de tant en tant concedeix a l’home “la seva gràcia”, i mostra la seva admiració als Tuareg: Ombres de silenci (Mixta s/tela) pot ser com a resquicis dels darrers homes, que viuen i senten la llibertat que la immensitat del desert els hi proporciona.
Però tal visió, sembla quasi una fantasia, perquè una porta: Gratant la Llum (mixta s/tela), tancada hermèticament, amb mostres evidents del pas dels anys, deixa molt poc marge al coneixement d’una gent ja de per si poc oberta, obligada a la recerca d’una vida millor, fora de les seves fronteres, on les seves costums no tenen cabuda, i on el desig d’integració i de comprensió envers al nou entorn, no es produeix.
En conjunt, Marga Riera exposa una mostra de qualitat tècnica molt acurada, amb contingut reivindicatiu, de com a l’albada del segle XXI, hi ha extremes condiciones de vida. Tot i així, la vida a Argèlia la fascina. La música i la gent l’atrau com un imant. No és un lloc per romanticismes i sensibleries, però convida a explorar noves perspectives i a reflexionar sobre la nostra civilització.
No comments:
Post a Comment