Malauradament, la 64na. edició de la Sant Lluc – inaugurada el dijous, 16 de setembre - sembla que les muses de la creativitat, hagin decidit fer vaga abans del 29 d’aquest mes, tot seguint els condicionants que marquen la crisi que el país està patint, i aquest any hagin declarat que “toca baixar el nivell”.
No obstant i això, és perfectament comprensible que el cap de l’obra social, Ricard Navarro, en el seu torn d’intervenció, i davant d’un gran nombre de persones, però una mica més minvat que en altres ocasions – i sempre relacionat directa o indirectament amb l’entitat i els artistes presents - destaqués el sentit de festa de l’art, i es mostrés satisfet per la col·lectiva “pel bé de l’art per l’art”, sense deixar de fer esment als artistes homenatjats: Emília de Torres pel seu centenari i Francesc Bas López in Memoriam, als joves guardonats d’enguany i a l’escultor Josep Gomis com artista convidat, tot recordant que “la Sant Lluc és una plataforma intergeneracional, i una exposició sempre important(...) en el balanç de la qualitat”.
Antoni Luis, com a president de l’entitat organitzadora, lògicament també es va mostrar satisfet, tot donant “un missatge d’esforç, d’optimisme i de realisme”. No obstant, el seu discurs va ser més decidit, ja que va reivindicar un interès més gran de les institucions locals per la cultura, masses vegades relegada al paper de ventafocs: “la cultura s’ha entés en el seu concepte més ampla, del que social i políticament fem a la vida. És hora de reflexionar si interessa de debò situar la cultura en les nostres vides”. ...” (lloable intenció aquesta, però cal recordar que predomina una cultura de capelleta, on tot està esquematitzat; els artistes no van a conferències d’història ni els historiadors acudeixen a la Sant Lluc. Etc. La falta formació humanística i curiositat intel·lectual és evident.)
Dins el seu discurs, Luis va parlar sobre la crisi, de la seva afectació envers la cultura, especialment en el capítol econòmic: “S'han acabat les misses i amb això sembla que s'acabat el món”. No se'n va estar de reivindicar la tasca dels artistes, “que no per manca de recursos ens hem quedat bocabadats i catatònics”, el paper de les entitats que tiren endavant iniciatives culturals, que compten amb el suport d’institucions públiques com de Caixa Laietana. “Treballem per compaginar el paper social de la cultura amb valors culturals sòlids..." Abans del seu tradicional “Visca la Sant Lluc”, i dels agraïments de rigor, Luis va tenir unes paraules de record pels artistes homenatjats, per qui va demanar un fort aplaudiment.
I desprès de lliurar el certificat als artistes joves guardonats en aquesta edició: Núria Calsapeu, Ricardo Parabere i Marc Sala, el torn d’intervencions el va acabar, no podia ser d’altre manera, l’alcalde Barón. Perquè el politiqueo local hi era present. Això toca. I demès, estem en pre-campanya. Fins i tot el director del Museu de Mataró hi era present: Carles Marfà. Qui estava perdut en el llimb era, curiosament, el regidor de Cultura (¿?), mira per on “de cuyo nombre no quiero acordarme”.
Altres membres de l’equip de govern també constaven a la llista, al igual que de l’oposió, que no de la leal oposición. Tot i així varen guillar aviat. La solitud de polític és palpable. Ho vaig poder comprovar en la inauguració de la Mostra Col·lectiva de Gravat, al local de La Presó. R. Bassas, I. Pera i F. Melero. Amb prou feines els presents els hi varen dirigir la paraula.
I que va dir l’alcalde? Doncs va anar passant fulls de calendari: “Una nova edició de la Sant Lluc i anem repetim cada any la mateixa tradició. Una mostra polèmica. Mentre hi hagi polèmica i hi hagi gent que no si presenti i s’enfadi vol dir que anem prou bé,...” (Ei paraules textuals. Té sentit això?).
Elogiant a l’entitat d’estalvi “Laietana aposta pels artistes”, va referir-se tot seguit al discurs del president de l’ASLL “Luis a posat el dit a la llaga i està escrit que les misses s’han acabat, però no vol dir que no hi hagi un rosari” (ora pro nobis, Amen).
Amb la recomanació de seguir treballant amb il·lusió, i a l’espera de temps millors, l’alcalde va acabar la seva intervenció-miting, tot recordant la inauguració de l’escultura de Perecoll al Tecnocampus, la Nau Gaudí adequada per les obres de la col·lecció Bassat (que per cert, segons els setmanaris gratuïts locals, es tenia que inaugurar ara pel setembre), i la futura antológica dedicada a Josep Novelles. No se’n va estar, però de desitjar que “siguem els mateixos l’any que vé, amb més gent si pot ser” (NOOOOO, ALCALDE NO!!!!!! 32 anys de socialisme a l’Ajuntament però NI UN SEGUNDO MÁSSSSSSS!!!!.
NOTA. Amic i desconegut lector. Ja se que això dels discursos és molt pesadet, però alguns, com diuen en castellà “tienen mucha guasa” i jo, ho sento, no puc resistir i caic en la temptació d’informar-ne. Tasca de cronista, amb unes quantes dosis d’ironia.
No comments:
Post a Comment