Aquesta cronista accidental, no pot resistir a utilitzar el castellà per referir-se als actes on el MTV (Mataró de Tota la Vida) és cridat a fer-hi acte de presència. Si fa dos anys n'eren dos, ara en son tres: La Missa de les Santes, el Premi Iluro i la Presentació del llibre guanyador de l'esmentat premi que organitza la Fundació Caixa Laietana.
Uns actes de societat que cada vegada convoquen a un MTV més marcit, més escàs - la presència de càrrecs representatius de l'entitat d'estalvi és més evident cada any - però que acudeix fidel a uns esdeveniments on es sent molt identificat, i on encara es respira un cert mataronisme, isme aquest que no atrau ni a la joventut i amb prou feines a la mitjana edat, poc donats tots plegats a la història i a la cultura en general.
No obstant, l'Àmbit Zero de l'Ateneu Caixa Laietana es va omplir de gom a gom el dimarts, 18 de maig per acollir per segon any consecutiu a la Presentació de les publicacions de les dues obres premiades en al 51a. convocatòria del Premi luro – tal com deia el text de la invitació. Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró – Dels inicis de la Revolució Industrial a la Primera Guerra Mundial de Ramon Reixach i Puig – obra guanyadora - i Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva i que n'és autor Francesc Forn i Salvà i que va ser premiada amb un accèssit.
I sense cap mena de puntualitat britànica, - l'alcalde i tres regidors dels grups de l'oposició del consistori, varen arribar en retard, of course - va començar tan simbòlic esdeveniment on curiosament a excepció de Pilar González -membre del jurat - i espòs, no hi havia ningú del PSC, ni d'altres partits ni per descomptat NINGÚ DEL IMAC – abans Patronat Municipal de Cultura – que al mateix dia i moment, amb l'excusa del Dia Internacional dels Museus, tenia conferència a Ca l'Arenas (s'ho podien haver repartit, oi?, tot i que la “cordial” i evident distància entre entitat municipal i d'estalvi).
Tampoc és que hi hagués gaire representació d'altres entitats socials i culturals; la història no crida l'atenció i deuen pensar que la Casa Gran (Caixa Laietana), ja te parròquia pròpia, i si no hi són, no es notarà. Doncs mira per on, servidora “va passar llista”.
Un més que satisfet president de l'entitat, Jaume Boter de Palau, assumint a la perfecció el seu paper de mestre de cerimònies, va donar el tret de sortida a l'acte, destacant que tant els cinquanta anys del premi com la concessió de la Creu de Sant Jordi, han posat el llistó molt alt. “Hem de donar més volada a la presentació per evitar àmbits restringits”. Informant als assistents d'una nova obertura d'accés a la sala, concretament on hi havia hagut l'entrada de l'antic cafè d'un Ateneu obrer, i del que Boter de Palau va rememorar “l'olor a cafè, carajillos, i l'aroma del tabac”, i on molts anys abans, la família Llauder havia tingut la seva residència “d'això segur que ens en podria parlar en Reixach”, va passar tot seguit a presentar al conferenciant convidat.
Albert García Espuche, arquitecte de professió i historiador per vocació, vinculat en Mataró gràcies a la seva obra La construcció d'una ciutat, Mataró 1500-1900, escrita conjuntament amb Manuel Guàrdia i Bassols, i publicat l'abril del 1989 dins la col·lecció Caps de Bou de aleshores Patronat Municipal de Cultura a, volum del qual Boter de Palau va manifestar que “és un gran llibre, molt útil, i que està convenientment llegit, marcat i subratllat”. Afegint unes quantes dades biogràfiques més, el dissertant va prendre la paraula:
No comments:
Post a Comment