Dins la temporada del VII cicle de concerts, el passat divendres, 22 de maig quasi mitja platea del Foment Mataroní es va omplir per sentir a la Big Band Jazz Maresme, que va interpretar peces de jazz compostes per Olivier, Nelson, Bob Mintzer, Sammy Nestico, Miche Abene entre molts d'altres.
I val a dir que veritablement va resultar una excel·lent vetllada, on el public present - per descomptat com “d'habitude”, sense polítics ni gent destacada de la món de la cultura, si és que ni ha – va gaudir de peces que si bé no son conegudes pel gran públic, i es poden considerar molt especialitzades dins el context jazzistic, no ens em vam estar de seguir el ritme amb el cap o amb els peus, un bon ritme d'una banda ben coordinada, professional i sobre tot amb un profund sentiment del “swing”, que no va deixar de sorprendre, doncs ja se sap que els originals són molt difícils d'igualar, però la Big Band Maresme no es va quedar gaire enrera.
Si bé aquesta cronista accidental no està molt avesada dins el món del jazz, si disposa d'alguns coneixements dels clàssics de la Big Band com Benny Goodman, Arty Shaw, Henry James, Glenn Miller, Count Bassie, Duke Ellington, Louis Ambstrong i un munt de noms que configuren tota una enciclopèdia del JAZZ, en tots els seus sub-gèneres: Bop. Swing, Big Band, Free Jazz, ragtime, Dixieland, etc., etc., i per tant no se n'està d'esmentar que el nivell de la Big Band del Maresme es considerable, i que el sue director, Gerad Nieto – que en unes paraules adreçades al públic va mostrar-se molt content d'estar al Foment “Els principis de la Big Band Maresme varen ser al Foment” - va una excel·lent tasca tant en la direcció musical, com en l'adaptació de les peces, sabent extreure de cada músic, tot el seu potencial.
El conjunt format per trompetes, trombons, saxos alts, saxos tenors, saxo bariton guitarra, contrabaix i bateria, va comptar amb Marian Barahona, la cantant-solista, va demostrar gran professionalitat, una veu acurada per l'entorn jazzistic, experiència i saber estar a l'escenari, tot i que en les peces més blues o de sentiments més profunds (Come Rain or Come Shine, Angel Eyes, This can't be love), li faltava el to de veu trencada, esquinçada de les que tantes reminiscències tenim en les veus d'Ella Fitzerald o Billie Holiday.
En canvi, va resultar totalment sensacional en les peces més rítmiques com A tisket a tasket, Almost like being in love, etc.
Cada membre de la banda va tenir l'oportunitat del seu solo, i en absolut varen defraudar, ben al contrari, varen saber entusiasmar amb tots els instruments, inclòs el director, Gerard Nieto, que tocava el piano, i també va fer un solo de trompeta.
Cançons com Miss Fine de Oliver Nelson, A beautiful friendship de Stanley Styne & Donald Kah amb arranjaments de Sammy Nestico, Knarf de Michel Abene amb un magnific Piero Cozi com a saxo bariton i un final de festa de tots els components amb els seus instruments amb la peça Mr. Better de James Morrison amb arranjaments del mateix Gerad Nieto varen constituir juntament amb els interpretades per Barahona un bon programa jazzistic, que va fer les delícies de tothom.
Ivo Oller, Albert Cruz, Leandre López, Ignasi Franco com a Trompetes, Xavi Anglada, Joan Massats, Pere Bono i Pep Moliner com a Trombons, Saxos alts: Nil Villà i Albert Comaleras. Saxos tenors: Jaume Maristany, Joan Moragas. Piero Cozi com a Saxo baríton i Lluís Murillas, Pep Rius i March Buch a la Guitarra, Contrabaix i Bateria respectivament configuren un conjunt molt meritori i perfectament exportable musicalment parlant, tant fora de les contrades catalanes com de les estatals.
Els aplaudiments del públic varen propiciar un bis. Concretament Makin' Whoopee.
És d'agrair aquest tipus de concerts que dins una programació musical essencialment de música clàssica, doncs el Jazz ja fa anys que ha entrat dins aquesta categoria i és molt positiu que se li dediquin espais dins les programacions de teatres i sales de concert.
No comments:
Post a Comment