Convocar un concert amb l'Orfeó Català, era una aposta segura per l'organització del Mil·lenari, doncs la "parròquia" és fidel amb la seva assistència, i per un preu mòdic, es podia gaudir d'una magnífica vetllada musical, alhora que més d'un calmava la seva consciencia tot ajudant a la restauració de la basílica.
I evidentment no hi hi va haver-hi cap decepció en quan a la professionalitat, el saber estar, l'excel·lent frasseig i harmonia de tot el cor -tot i el domini de veus femenines - el mestratge del seu director Josep Vila i Casañas, i l'acompanyament pianístic de Mercè Sanchís.
Ja es prou coneguda la mala acústica de Santa Maria, i en alguns moments es va deixar notar, malmetent les magnífiques veus amb unes ressonàncies del tot inadequades, però varen ser escassos i l'auditori present -- el MTV (Mataró de Tota la Vida), perquè de les barriades ben poc se'n podia veure -- 80% del mateix passava dels 70 anys, i soc generosa - que omplia de gom a gom la nau central de Santa Maria, va gaudir d'un excel·lent programa que va acontentar a tothom: les melòmans, els entesos, els aficionats en general, entre els que hi podem incloure als regidors de l'Ajuntament, alcalde i esposa, i per descomptat, membres destacats de Caixa Laietana.
L'èxit de públic no va rebassar el que va tenir l'Escolania de Montserrat, però l'organització del Mil·lenari se'n pot donar per satisfeta, tal com va mostrar Antoni Codina, membre destacat de l'Organització d'aquest Mil·lenari.
Codina va glosar la trajectòria i el prestigi de la coral, tot fent esment seguidament de la Universalitat i Tradició del programa del concert (Música sacra en la primera part i tradicional catalana en la segona). “Un concert de categoria”. Tot agraint al IMAC (abans PMC) la infraestructura del concert, a Caixa Laietana i a la seva junta el seu suport econòmic, saludar als regidors i autoritats presents i als mitjans audiovisuals també presents: Televisió de Mataró, Mataró Ràdio, Maresme Digital – Mira que som importants!!. Finalment va agrair molt efusivament al públic la seva assistència, tot donant pas al concert.
Amb el mateix, idèntic – inclòs el títol - programa amb que l'Orfeó Català va inaugurar el passat 16 d'octubre de 2008, la XVII Semana de Música a l'auditori Principe Felipe d'Oviedo, la seva primera part, es va compondre de peces de Josef Gabriel Rheinberger, Johannes Brahms, Anton Bruckner i Felix Mendelssohn.
De Rheinberger es varen interpretar 3 motets: Qui sedes, Domine super Cherubim, Universi qui te expectant i Tui sunt caeli . Rheinberger, va ser un prolífic compositor nascut a Vaduz (Liechtenstein) que va viure entre el 1839 i el 1901, destacant de la seva producció tres misses, un Stabat Mater, varies òperes i simfonies, peces per a coral i nombrosos motets.
La interpretació de l'Orfeó va ser exquisida, molt íntima, plena de solemnitat. Les veus perfectament homogèniess en tots els registres, amb seguretat i fermesa, tot i els esmentats problemes d'acústica, i el fred meteorològic que no ambiental.
Dos Ave Maria varen venir a continuació: la primera la de Johannes Brahms per a cor femení i piano i la segona d'Anton Bruckner.
La peça de Brahms va permetre el lluïment per primer cop de Sanchís, però cal reconèixer que tot i l'acomplement perfecte de piano i veus, aquestes últimes dominaven, no per imposició de la direcció sinó per l'acustica, ofegant al piano.
Un Ave Maria trist, profund, no exempt de calidesa però força melodramàtic, i amb un cert distanciament, en comparació al de Bruckner, igual de profund però convidant al recolliment religiós a través de l'expressió musical. Molt íntim i de sensibilitat exquisida.
Tres peces de Mendelssohn varen ser interpretades tot seguit. De l'oratori “Elias” Blessed are the men who fear Him. “Elías” és un oratori de caràcter dur, alguns cops fins i tot ratllant la crueltat, d'una gran tensió que transcendeix el caràcter hieràtic d'altres oratoris. Aquesta peça comença mostrant un tarannà més dolç i tendre, quasi de reconciliació, amb un marcat sentit de la solemnitat amb una explosió final de magnificència, que l'Orfeó a través de les veus, va interpretar amb sobrietat i musicalitat.
Les següents peces varen ser de la Litúrgia alemanya: Kyrie i Heilig, i de l'oratori "Paulus", Der Erdkreis interpretats amb brillantor i energia, transmetent l'Orfeó el dinamisme i l'elegancia de la música del compositor. Al igual que J.S. Bach, Mendelssohn utilitza la música coral per expressar religiositat profunda i fonamental, amb plenitud de simbolismes musicals, a fi de poder expressar tant l'obscuritat del dubte com la certesa radiant.
En la segona part, obres força conegudes del repertori tradicional català com El lladre, Muntanyes regalades i La Filadora de Arm. J. S. Marraco i El mirador de Josep Vila i Casañas, una fantasia coral basada també en cançons populars com Els contrabandistes, Pere Gallaerí, Plou i fa sol, etc,.
A nivell melòman, molt més interessant la primera part, doncs es va poder sentir diferents basants i formes d'entendre la música sacra, especialment des del punt de la litúrgia protestant, més donada que la catòlica a la musicalitat de les seves cerimònies.
La segona part, evidentment més popular, no exempte de professionalitat però musicalment més aburrida.
La vetllada va acabar amb un bis; el conegut Rossinyol, i amb El cant de la Senyera, de Lluís Millet amb text de Joan Maragall, cant ensenya de l'Orfeó Català, tal com va destacar en les seves paraules d'agraïment el director Josep Vila i Casañas, que també es va pronunciar a favor del magnífic entorn de Santa Maria i del plaer d'haver-hi actuat, tot agraint el caliu del públic, en contrast amb el fred de la basílica.
No comments:
Post a Comment