En total coincidència amb el discurs de Pere Pascual, De Antonio ens presenta una evolució més elàstica i dinàmica de cromatisme i figuració, utilitzant una tècnica acurada alhora que complicada: treballar amb oli sobre planxa de ferro.
Ja va demostrar en Transgressions -Espai Hartman-Desembre-2007/gener-2008 – la seva gran potencia creativa: L’artista exposa una obra, impactant, punyent, imponent, sense indiferències, buscant la sublimació en l’expressió artística a través de la seva visió del cos humà, centrant-se en l’home, d’on extreu i expressa la força en l’extrem, a través de la barreja entre duresa i misticisme. El traç amb absoluta fermesa i alhora ple de moviment, sense debutes. Pel que fa al cos femení, el presenta el menys definició, sinuós i quasi intangible.(Cròniques Mataronines-gener-2008)
A Punt de Partida-Versions, la nuesa masculina, contemplada sempre de forma idealitzada, ens la presenta De Antonio amb naturalitat, musculosa i violenta. Una obra que pot semblar menys impactant a nivell potencia expressiva, que la de Transgressions, però si més suavitzada, fregant quasi l’exquisidesa en les formes, dures sense cap mena de dubte, però al jugar amb un cromatisme més brillant i intens, alleugereix contorns, perfils i estil, començant a mostrar-nos una certa tendència cap a l’abstracció, especialment en l’obra en tinta xina.
La força figurativa no decau mai, i l’espectador no tan sols admira l’elasticitat i el dinamisme del traç ferm d’un cos nu, sinó la versatilitat de tècnica de De Antonio. Emoció i sublimació a l’art es conjuguen perfectament amb ús de procediments i materials emprats.
Ja va demostrar en Transgressions -Espai Hartman-Desembre-2007/gener-2008 – la seva gran potencia creativa: L’artista exposa una obra, impactant, punyent, imponent, sense indiferències, buscant la sublimació en l’expressió artística a través de la seva visió del cos humà, centrant-se en l’home, d’on extreu i expressa la força en l’extrem, a través de la barreja entre duresa i misticisme. El traç amb absoluta fermesa i alhora ple de moviment, sense debutes. Pel que fa al cos femení, el presenta el menys definició, sinuós i quasi intangible.(Cròniques Mataronines-gener-2008)
A Punt de Partida-Versions, la nuesa masculina, contemplada sempre de forma idealitzada, ens la presenta De Antonio amb naturalitat, musculosa i violenta. Una obra que pot semblar menys impactant a nivell potencia expressiva, que la de Transgressions, però si més suavitzada, fregant quasi l’exquisidesa en les formes, dures sense cap mena de dubte, però al jugar amb un cromatisme més brillant i intens, alleugereix contorns, perfils i estil, començant a mostrar-nos una certa tendència cap a l’abstracció, especialment en l’obra en tinta xina.
La força figurativa no decau mai, i l’espectador no tan sols admira l’elasticitat i el dinamisme del traç ferm d’un cos nu, sinó la versatilitat de tècnica de De Antonio. Emoció i sublimació a l’art es conjuguen perfectament amb ús de procediments i materials emprats.
És aquesta una mostra de treball ben fet, de mestratge ben après, en fase de superació, però en base a una solidesa i un geni innat, que sap expressar emocions i sentiments. S’intueix, però que estem davant d’una mostra de transició i que una nova evolució fa la seva entrada, la qual l’artista, amb la seva gran capacitat de creació i imaginació, ens convida a seguir, i de la que esperem que la ciutat en gaudeixi properament.
No comments:
Post a Comment