L’associació Amics de la Ciutat de Mataró, amb voluntat de sumar-se als actes de celebració del Mil·lenari de Santa Maria, el passat dimecres, 28 de maig, va organitzar a la Sala d’Actes de Caixa Laietana, una conferència a sota el títol: La tradició organista de Santa Maria de Mataró càrrec del Dr. Ramon Reixach i Puig, historiador i president de l’ associació Amics de l’Orgue de Mataró, i El projecte de restauració de l’orgue de Santa Maria, a cura de Raúl Prieto, organista de reconegut prestigi i impulsador de la reforma de l’orgue monumental de la basílica.
Las paraules d’introducció varen anar a càrrec del Sr. Montserrat, membre de l’entitat, qui va informar a una audiència aproximada d’una cinquantena de persones – inclosos regidors dels grups municipals de CiU i PP - sobre la biografia acadèmica del Dr. Reixach – llicenciat en econòmiques i doctor en història contemporània l’any 2007, guanyador en les edicions 2006 i 2007 del Premi Iluro de monografia històrica – passant tot seguit a comentar breus dades històriques en referència a l’emplaçament i desenvolupament de Santa Maria. “Una de les importants aportacions de Santa Maria ha estat en el camp de la música”, en referència a la Missa de Glòria de Mn. Blanch, per acabar fent esment sobre l’objecte de la conferència. “L’orgue de Santa Maria el més important de Catalunya i d’Europa”.
Tot seguit va cedir la paraula al Dr. Reixach, amb un to didàctic i entenedor, va començar la seva xerrada fent esment a l’explícita intervenció del consistori municipal en referència a aquest instrument, al llarg dels segles:
“L’orgue de Santa Maria està vinculat a la llarga tradició musical de l’església parroquial de Mataró. El 1508 es té, per primera vegada, constància documental de l’existència d’un orgue a Santa Maria de Mataró, els “orguens” doblats que apareixen a la visita pastoral realitzada aquell any”.
A principis del segle XVI, i amb un edifici encara d’estil gòtic, El Consell de la Universitat (el que ara és l’Ajuntament) i l’Obra Parroquial, van decidir contractar a l’organista Miquel Sardanya. L’any 1535, es signe un contracte amb Miquel Cerdanya i Joan Masiques per a la construcció de l’orgue. Enllestida l’obra, i degut a discrepàncies entre aquests dos, es van nomenar dos fusters que actuessin d’àrbitres, per tal de decidir sobre el cost real de la construcció d’aquest orgue major amb dos teclats de 45 tecles i quatre registres; i cadireta amb un teclat i tres registres. Tots els tubs eren d’estany fi. Com els orgues catalans contemporaris era disposat dins d’un moble, en forma de castell i amb fornícules decorades amb imatges de talla, que es podia tancar amb unes grans portes decorades.
“A banda d’aquest document, Joan Masiques, Ioannem Maciques, fusterius ville Beate Marie de Matarone, és conegut especialment com a mestre d’orgues. Sabem que el 17 d’octubre de 1511, Joan Masiques va contractar l’orgue per a l’església del monestir de les Jerònimes de Barcelona. Així mateix, el 30 de juny de 1519, va contractar l’orgue per a l’església parroquial de Bàscara. El 13 de novembre de 1520 va contractar l’orgue de l’església parroquial de Terrassa, etc.”.
En referència a Miquel Serdanya o Cerdanya, la primera notícia que se’n té data del 1516 en què contracta un orgue per a l’església parroquial de Caldes de Montbui, i el 1518 treballa a l’orgue de Santa Maria del Mar i paral·lelament a l’orgue major de la catedral de Barcelona.
La durada d’aquest orgue va ser fins al 1591, quan el consistori o com s’anomenava Consell de la Universitat va decidir en exclusiva contractar a Josep Bordons, orguener natural de Solsona. Bordons, fill d’un mestre orguener francès passat al Principat que havia col·laborat en la construcció dels orgues de l’església de Valls i de la catedral de Perpinyà, de Santa Maria del Mar i de la Seu d’Urgell, per a la construcció d’un nou orgue major amb set registres i d’una cadireta amb sis. Tenia més de 950 tubs. El moble, d’estil renaixentista, va ser obra de l’escultor mataroní Pau Fornés.
“La part de decoració va ser encarregada, el 1596, al pintor Antoni Toreno. Sobre l’instrument s’hi va col·locar l’escut de la Vila. L’any 1712 s’hi va realitzar importants obres de restuaració que el Consell, com a patró de l’instrument, va pressupuestar en 160 lliures”.
“L’ofici parroquial d’organista va néixer l’any 1596 amb la construcció de los orguens de nous fets, l’orgue Bordons, que havia sufragat el Consell de la Universitat de Mataró. Aquesta plaça, amb el caràcter vitalici i de patronat públic municipal que tindrà fins al segle XX, va néixer per mitjà d’una concòrdia del Consell amb el rector de Santa Maria. En aquell moment es va dotar amb un salari inicial de quaranta lliures anuals pagadores pel Consell, institució que posava la plaça, de beneplàcit de la vila i consentiment del rector”.
L’obligació principal de l’organista era tocar l’orgue durant els oficis religiosos de les festivitats de durant l’any. En cas de no haver-ho de fer, si era clergue, havia de cantar les Hores Canòniques al Cor amb la resta de clergat parroquial. Aquests darrers tenien el dret de ser ensenyats per l’organista de franc si volien aprendre a tocar l’instrument. En cas d’absentar-se de la Ciutat, aquest oficial havia de comunicar-ho i procurar-se un substitut en el cas de coincidir amb alguna festivitat. Aquest ordre de coses va subsistir fins el 1934, any de la mort de l’organista Lluís Viada. Amb la II República vigent es va donar per acabat tàcitament el patronat municipal sobre la plaça d’organista, la qual va passar a ser de nomenament exclusiu del rector.
Noms destacats d’organistes durant el període 1596 al 1791 varen ser: Antoni Portell, Jaume Salvador i Fontanals, Josep Puig, Joan Feixes, etc.
L’any 1731 l’orgue Bordons era massa petit per la recentment acabada nova nau de Santa Maria de Mataró, edificada segons una traça d’Ercole Torelli de 1685, i massa avariat per a una restauració econòmica. Per tal de substituir-lo, l’Ajuntament de la Ciutat, novament com a patrona de l’instrument, va constractar el 7 de juliol de 1734, un orgue nou al mestre orguener Antoni Buscà i Llorenç, fill del mestre orguener de la catedral de Barcelona.
“L’instrument, lliurat el 27 de juliol de 1736, era dividit en orgue major, amb vint-i-cinc registres, i cadireta, amb deu. Tenia dos secrets i els tubs eren repartits a la catalana, és a dir, amb els greus i agusts a cadascuna de les divisions d’aquests. Un dels registres, anomenat de cascavells, era segurament un carrilló de campanetes. Quatre figures d’àngels situades a la façana de l’orgue feien sonar unes trompetes amb so real. Amb trompeteria de batalla, tenia sota el balcó una carassa que simbolitzava un turc, amb un turbant i una gran barba, feta aquesta amb algunes fibres d’origen vegetal. El cost de tot l’instrument va ser assumit per l’Ajuntament, tres mil lliures, i per la Junta d’Obra, 560 lliures. Dalt de tot de la façana de l’orgue es va situar un escut de la Ciutat en fusta i policromat”
Durant el periode 1736-1934, tenint en compte que l’any 1865, l’orgue va ser restaurat en profunditat per Gaietà Vilardebó, seguint així les costums de les grans esglèsies del i catedrals del principat, els organistes contractats varen ser: Lluís Parera, Miquel Bassols i Gelabert, Josep Corretgers. Joan Obradors i Camprubí, Josep Matarrodona, Cristòfol Diumeró i Saurí, Josep Menéndez, Baltasar Dorda i Lloveres, Jaume Isern i Colomer, Salvador Puigsech i Comelles i Lluís Viada i Castellà Molts d’ells preveres de Santa Maria.
Finalment, arribem a l’any 1927, concretament al 25 de juliol quan va ser inaugurat l’actual orgue Estadella, d’estètica musical romàntica, de mecanisme mecànic-pneumàtic-tubular i obrat per l’orguener Gaietà Estadella, va ser inaugurat el 25 de juliol de 1927. Va ser fruit de l’esperit de reforma de la música litúrgica que impulsada pel Sant Pare Pius X va ser recollida a Mataró, entre d’altres, per l’Acadèmia Musical de la Congregació Mariana de la parròquia de Santa Maria. Constava de quatre teclats manuals de 61 notes cadascuna (orgue gran, positiu, recitatiu i ecos) i d’un de pedals de 30 notes. Tenia 3.201 tubs, 42 registres efectius i 82 botons de preparació per a les combinacions lliures, 12 registres d’acoblament i preparació i 14 pedals de combinació.
“Durant la Guerra Civil de 1936-1939 es va destruir l’orgue Buscà però afortunadament va poder salvar-se l’Estadella. L’any 1974 aquest darrer va patir una profunda restauració efectuada per la casa d’orgueneria Blancafort que va afegir la cadireta i la trompeteria de batalla i va girar la consola. La mateixa casa Blancofort havia construit l’any 1963 l’orgue d’acompanyament de cants situat entre la nau central i la capella de Sant Josep”.
En acabar la conferència, Reixach va fer esment del musicòleg Francesc Cortés, com a un dels estudiosos de la història en general dels orgues de la ciutat , de qui n'ha extret dels seus escrits dades per a la conferència.
Las paraules d’introducció varen anar a càrrec del Sr. Montserrat, membre de l’entitat, qui va informar a una audiència aproximada d’una cinquantena de persones – inclosos regidors dels grups municipals de CiU i PP - sobre la biografia acadèmica del Dr. Reixach – llicenciat en econòmiques i doctor en història contemporània l’any 2007, guanyador en les edicions 2006 i 2007 del Premi Iluro de monografia històrica – passant tot seguit a comentar breus dades històriques en referència a l’emplaçament i desenvolupament de Santa Maria. “Una de les importants aportacions de Santa Maria ha estat en el camp de la música”, en referència a la Missa de Glòria de Mn. Blanch, per acabar fent esment sobre l’objecte de la conferència. “L’orgue de Santa Maria el més important de Catalunya i d’Europa”.
Tot seguit va cedir la paraula al Dr. Reixach, amb un to didàctic i entenedor, va començar la seva xerrada fent esment a l’explícita intervenció del consistori municipal en referència a aquest instrument, al llarg dels segles:
“L’orgue de Santa Maria està vinculat a la llarga tradició musical de l’església parroquial de Mataró. El 1508 es té, per primera vegada, constància documental de l’existència d’un orgue a Santa Maria de Mataró, els “orguens” doblats que apareixen a la visita pastoral realitzada aquell any”.
A principis del segle XVI, i amb un edifici encara d’estil gòtic, El Consell de la Universitat (el que ara és l’Ajuntament) i l’Obra Parroquial, van decidir contractar a l’organista Miquel Sardanya. L’any 1535, es signe un contracte amb Miquel Cerdanya i Joan Masiques per a la construcció de l’orgue. Enllestida l’obra, i degut a discrepàncies entre aquests dos, es van nomenar dos fusters que actuessin d’àrbitres, per tal de decidir sobre el cost real de la construcció d’aquest orgue major amb dos teclats de 45 tecles i quatre registres; i cadireta amb un teclat i tres registres. Tots els tubs eren d’estany fi. Com els orgues catalans contemporaris era disposat dins d’un moble, en forma de castell i amb fornícules decorades amb imatges de talla, que es podia tancar amb unes grans portes decorades.
“A banda d’aquest document, Joan Masiques, Ioannem Maciques, fusterius ville Beate Marie de Matarone, és conegut especialment com a mestre d’orgues. Sabem que el 17 d’octubre de 1511, Joan Masiques va contractar l’orgue per a l’església del monestir de les Jerònimes de Barcelona. Així mateix, el 30 de juny de 1519, va contractar l’orgue per a l’església parroquial de Bàscara. El 13 de novembre de 1520 va contractar l’orgue de l’església parroquial de Terrassa, etc.”.
En referència a Miquel Serdanya o Cerdanya, la primera notícia que se’n té data del 1516 en què contracta un orgue per a l’església parroquial de Caldes de Montbui, i el 1518 treballa a l’orgue de Santa Maria del Mar i paral·lelament a l’orgue major de la catedral de Barcelona.
La durada d’aquest orgue va ser fins al 1591, quan el consistori o com s’anomenava Consell de la Universitat va decidir en exclusiva contractar a Josep Bordons, orguener natural de Solsona. Bordons, fill d’un mestre orguener francès passat al Principat que havia col·laborat en la construcció dels orgues de l’església de Valls i de la catedral de Perpinyà, de Santa Maria del Mar i de la Seu d’Urgell, per a la construcció d’un nou orgue major amb set registres i d’una cadireta amb sis. Tenia més de 950 tubs. El moble, d’estil renaixentista, va ser obra de l’escultor mataroní Pau Fornés.
“La part de decoració va ser encarregada, el 1596, al pintor Antoni Toreno. Sobre l’instrument s’hi va col·locar l’escut de la Vila. L’any 1712 s’hi va realitzar importants obres de restuaració que el Consell, com a patró de l’instrument, va pressupuestar en 160 lliures”.
“L’ofici parroquial d’organista va néixer l’any 1596 amb la construcció de los orguens de nous fets, l’orgue Bordons, que havia sufragat el Consell de la Universitat de Mataró. Aquesta plaça, amb el caràcter vitalici i de patronat públic municipal que tindrà fins al segle XX, va néixer per mitjà d’una concòrdia del Consell amb el rector de Santa Maria. En aquell moment es va dotar amb un salari inicial de quaranta lliures anuals pagadores pel Consell, institució que posava la plaça, de beneplàcit de la vila i consentiment del rector”.
L’obligació principal de l’organista era tocar l’orgue durant els oficis religiosos de les festivitats de durant l’any. En cas de no haver-ho de fer, si era clergue, havia de cantar les Hores Canòniques al Cor amb la resta de clergat parroquial. Aquests darrers tenien el dret de ser ensenyats per l’organista de franc si volien aprendre a tocar l’instrument. En cas d’absentar-se de la Ciutat, aquest oficial havia de comunicar-ho i procurar-se un substitut en el cas de coincidir amb alguna festivitat. Aquest ordre de coses va subsistir fins el 1934, any de la mort de l’organista Lluís Viada. Amb la II República vigent es va donar per acabat tàcitament el patronat municipal sobre la plaça d’organista, la qual va passar a ser de nomenament exclusiu del rector.
Noms destacats d’organistes durant el període 1596 al 1791 varen ser: Antoni Portell, Jaume Salvador i Fontanals, Josep Puig, Joan Feixes, etc.
L’any 1731 l’orgue Bordons era massa petit per la recentment acabada nova nau de Santa Maria de Mataró, edificada segons una traça d’Ercole Torelli de 1685, i massa avariat per a una restauració econòmica. Per tal de substituir-lo, l’Ajuntament de la Ciutat, novament com a patrona de l’instrument, va constractar el 7 de juliol de 1734, un orgue nou al mestre orguener Antoni Buscà i Llorenç, fill del mestre orguener de la catedral de Barcelona.
“L’instrument, lliurat el 27 de juliol de 1736, era dividit en orgue major, amb vint-i-cinc registres, i cadireta, amb deu. Tenia dos secrets i els tubs eren repartits a la catalana, és a dir, amb els greus i agusts a cadascuna de les divisions d’aquests. Un dels registres, anomenat de cascavells, era segurament un carrilló de campanetes. Quatre figures d’àngels situades a la façana de l’orgue feien sonar unes trompetes amb so real. Amb trompeteria de batalla, tenia sota el balcó una carassa que simbolitzava un turc, amb un turbant i una gran barba, feta aquesta amb algunes fibres d’origen vegetal. El cost de tot l’instrument va ser assumit per l’Ajuntament, tres mil lliures, i per la Junta d’Obra, 560 lliures. Dalt de tot de la façana de l’orgue es va situar un escut de la Ciutat en fusta i policromat”
Durant el periode 1736-1934, tenint en compte que l’any 1865, l’orgue va ser restaurat en profunditat per Gaietà Vilardebó, seguint així les costums de les grans esglèsies del i catedrals del principat, els organistes contractats varen ser: Lluís Parera, Miquel Bassols i Gelabert, Josep Corretgers. Joan Obradors i Camprubí, Josep Matarrodona, Cristòfol Diumeró i Saurí, Josep Menéndez, Baltasar Dorda i Lloveres, Jaume Isern i Colomer, Salvador Puigsech i Comelles i Lluís Viada i Castellà Molts d’ells preveres de Santa Maria.
Finalment, arribem a l’any 1927, concretament al 25 de juliol quan va ser inaugurat l’actual orgue Estadella, d’estètica musical romàntica, de mecanisme mecànic-pneumàtic-tubular i obrat per l’orguener Gaietà Estadella, va ser inaugurat el 25 de juliol de 1927. Va ser fruit de l’esperit de reforma de la música litúrgica que impulsada pel Sant Pare Pius X va ser recollida a Mataró, entre d’altres, per l’Acadèmia Musical de la Congregació Mariana de la parròquia de Santa Maria. Constava de quatre teclats manuals de 61 notes cadascuna (orgue gran, positiu, recitatiu i ecos) i d’un de pedals de 30 notes. Tenia 3.201 tubs, 42 registres efectius i 82 botons de preparació per a les combinacions lliures, 12 registres d’acoblament i preparació i 14 pedals de combinació.
“Durant la Guerra Civil de 1936-1939 es va destruir l’orgue Buscà però afortunadament va poder salvar-se l’Estadella. L’any 1974 aquest darrer va patir una profunda restauració efectuada per la casa d’orgueneria Blancafort que va afegir la cadireta i la trompeteria de batalla i va girar la consola. La mateixa casa Blancofort havia construit l’any 1963 l’orgue d’acompanyament de cants situat entre la nau central i la capella de Sant Josep”.
En acabar la conferència, Reixach va fer esment del musicòleg Francesc Cortés, com a un dels estudiosos de la història en general dels orgues de la ciutat , de qui n'ha extret dels seus escrits dades per a la conferència.
No comments:
Post a Comment