Sunday, April 13, 2008

MARTA DURAN: SERENOR i MADURESA A TRAVÉS DE LA NATURA (II): EXPOSICIÓ







Un artista no té per què estar innovant constantment. Aquest és el cas de Marta Duran, que presenta una mostra plena d’encís, de treball precís i acurat, amb un tractament del cromatisme absolutament frapant, por la seva diversitat, per la gran imaginació de tons, producte de la seva particular visió de la Natura. Característiques tècniques com pinzellades, espais, volums i perspectives, estan perfectament determinats i donen a l’espectador una visió d’experiència d’una més que consolidada artista.

Retorn a la Natura es pot emmarcar dins els canons de l’academicisme, fregant el classicisme, però es que la mostra no pot ser d’altra manera quan es tracte d’exhibir els diferents àmbits de l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la naturalesa.

Duran, però, com artista que evoluciona, si planteja elements trencadors. Ho fa, com ja s’esmentat, amb el color, però també amb alguns dels elements “retratats”. Així es de destacar, tal com ho va fer el Dr. Montserrat, els “Lilliums entre grisos” i “Rosa silvestre entre grisos”, dues obres de gran format, que destaquen per una concepció d’espais i volums austera i profunda, pinzellades soltes i alhora concises i un cromatisme que recorda a les llums i ombres del barroc.

Tot el contrari és “Temporal a l’escullera”, on Duran capta la força i la vitalitat del mar, aquest però brau i revoltat, dins l’habitual caràcter furibund de Poseidó. El més destacat, però, és el cel no de tempesta, sinó brillant i lluminós, a través de petites i diverses tonalitats de groc.

Un altre contrast és la pau i la dolçor dels estanys amb “Peònies” , l’estany i nenúfars”, una visió relaxada i reflexiva, de tons de blau clar – és el blau i totes les seves derivacions el color habitual de Duran – on l’espectador es pot endinsar en les mil i una llegendes que al voltant dels estanys sempre han tingut cabuda – recordem que Nenúfar ve del grec i significa nimfa i que com a planta representa la fredor, la puresa i la castedat. És aquesta una obra preciosita, de temàtica simple però plena de màgia.

Però els contrastos no s’acaben aquí. “En flames”, “Bosc Cremat”, “Sequera”, “Cicló”, etc. son la enèrgica protesta de Marta Duran contra el perill que suposa la inconsciència i la maldat de l’home envers la Natura que proporciona els elements necessaris per a la vida humana. Tristor i melangia - a través d’un cromatisme de vermells, grocs, negres i grisos – es manifesten amb poètica duresa, sense contundència, però amb la impotència de perdre patrimoni natural. En “Cicló”, però tracta més l’estudi d’un fenomen meteorològic, amb un sorprenent tractament de blancs i grisos.

Duran, però es optimista. Ho demostra a través dels seus paisatges, més que del figuratiu, on no domina ni transmet les emocions i sentiments en que ho fa amb el paisatgisme, com per exemple: “Helleborus” o “Roses i blat”, on pinzellades i colors de tota mena i forma permeten a l’espectador introduir-se en el paisatge, i imaginar que camina entre el blat i contempla al natural tota mena de flors.

Marta Duran a través de la pintura, reivindica un retorn a la natura, mostrant a l’espectador tota una amalgama d'emocions; des de la sublim exaltació fins a la profunda angoixa, passant per la tendresa, la dolçor, la fúria i l’esplendor.

L’exposició romandrà oberta fins el proper 1 de maig.

No comments: