Josep Serra, abstracte després de Nova York és un títol frapant i captivador, per una obra de clares influències americanes de l’expressionisme abstracte.
En l’obra de Serra no hi ha límits, ni formes en la superfície del quadre; l’espai pictòric es tracta frontalment i no hi cap jerarquia en les diferents parts de la tela.
Les emocions es desborden en franges cromàtiques i taques de color, indefinides i disperses però que presenten un context de tècnica i investigació, de recerca de noves textures i de materials transformats, més que de definició de missatge, de transmissió d’una idea, d’un pensament o d’una reflexió.
L’abstracció arriba fins i tot en la mancança de títols a les obres: són numerades la qual cosa dona una connotació freda i distant, de complexitat matemàtica molt adient a l’abstracció que ens proposa Serra.
En aquesta mostra, es poden veure quadres de tècnica mixta sobre fusta o paper i també acrílics, de mig i gran format. L’artista, en constant evolució, es recrea en el context de materials i procediments; la definició la deixa a l’espectador.
En l’obra de Serra no hi ha límits, ni formes en la superfície del quadre; l’espai pictòric es tracta frontalment i no hi cap jerarquia en les diferents parts de la tela.
Les emocions es desborden en franges cromàtiques i taques de color, indefinides i disperses però que presenten un context de tècnica i investigació, de recerca de noves textures i de materials transformats, més que de definició de missatge, de transmissió d’una idea, d’un pensament o d’una reflexió.
L’abstracció arriba fins i tot en la mancança de títols a les obres: són numerades la qual cosa dona una connotació freda i distant, de complexitat matemàtica molt adient a l’abstracció que ens proposa Serra.
En aquesta mostra, es poden veure quadres de tècnica mixta sobre fusta o paper i també acrílics, de mig i gran format. L’artista, en constant evolució, es recrea en el context de materials i procediments; la definició la deixa a l’espectador.
1 comment:
No conocía ese artista, que veo un cierto parecido con Mark Rothko en algunas de sus composiciones, donde se aprecian rectángulos horizontales dividiendo la superficie.
No se aprecia no obstante la obra completa, una lástima.
Un beso.
Almadeguerrero
Post a Comment