Fins al proper 9 de desembre l’Ateneu Caixa Laietana presenta a la segona planta de l’edifici, la mostra Josep Serra, abstracte després de Nova York, on prop d’una quinzena d’obres que reflecteixen l’evolució en la darrera etapa de l’artista, desprès de la seva exposició de l’any 1999.
En l’acte d’inauguració, el passat 26 d’octubre, Ricard Navarro, cap de l’obra social de l’entitat d’estalvi va iniciar el torn d’intervencions, tot destacant la presencia de nombrosos artistes de la ciutat, fet que el congratulava, a la par que va valorar la intel·ligència del treball de Serra.
Seguidament al seu breu discurs, va cedir el torn al crític d’art – ara decantat de la tasca – Pere Pascual, que va fer esment de com a finals d’estiu, Serra li va demanar de fer aquesta presentació, a la qual cosa ell li va respondre que estava a un pas de deixar la crítica. “Doncs bé, no ho facis com a crític, sinó com a amic”, li va contestar el pintor.
Aquesta resposta va permetre a Pascual de fer un “flash back” pictòric per remuntar-se vint-i-cinc anys enrera, a la primera exposició de l’artista a Argentona. “cada exposició té un regust. Presentar l’exposició com amic em donava un altra angle de visió. Fa vint i cinc anys vas començar amb un dibuix d’un realisme exacerbat i desprès vas anar a un realisme màgic”.
Tot seguit, Pascual va fer incidència en la fortalesa de Serra dins el camí de l’abstracció, i l’extrapolació que en va fer del constructivisme, per anar a raure a les arrels de l’expressionisme americà. No se’n va estar de descriure l’estudi del pintor “asceptic i ordenat”, a l’afecció de Serra a la recerca de nous materials “a trobar una altra cosa per aprofitar. Si faig la presentació com amic, no deixaré de fer-ho per esmentar que has trobat un lloc dins l’art, d’ençà que vas exposar a la Casa Eliizalde de Barcelona fins arribar a l’exposició de San Francisco”
El crític va fer un incís respecta a la “sensibilitat extrema, de la nuesa permanent per presentar-nos les intimitats més intimes”
Finalment, Pascual va convidar al públic assistent a llegir l’escrit de Serra en el programa de mà, a fi a efecte de trobar pistes sobre la seva pintura, tot aprofitant per recordar a Eduard Alcoy, que amb un to irònic i cínic li va comentar que ell pintava el que se li acudia, el que li venia al cap “si el públic ho entén i es el mateix que jo volia dir, bé, i sinó, millor, soc tan bon artista que pinto coses que ni jo mateix veig”. “Mireu en fruïció i disfruteu de la pintura, perquè amics en Serra és un gran artista” varen ser les paraules finals d ela intervenció de Pascual.
L’acte va concloure amb un petit discurs de Josep Serra, agraint a Pascual les seves paraules, a Caixa Laietana l’espai de l’Ateneu per exposar. Va aprofitar per a recordar aquella primera exposició a l’Aixernador d’Argentona, i la seva evolució fins ara, per finalitzar dient “una obra no té sentit si no hi ha una recepció de persones que la puguin acollir i explicar-la”
En l’acte d’inauguració, el passat 26 d’octubre, Ricard Navarro, cap de l’obra social de l’entitat d’estalvi va iniciar el torn d’intervencions, tot destacant la presencia de nombrosos artistes de la ciutat, fet que el congratulava, a la par que va valorar la intel·ligència del treball de Serra.
Seguidament al seu breu discurs, va cedir el torn al crític d’art – ara decantat de la tasca – Pere Pascual, que va fer esment de com a finals d’estiu, Serra li va demanar de fer aquesta presentació, a la qual cosa ell li va respondre que estava a un pas de deixar la crítica. “Doncs bé, no ho facis com a crític, sinó com a amic”, li va contestar el pintor.
Aquesta resposta va permetre a Pascual de fer un “flash back” pictòric per remuntar-se vint-i-cinc anys enrera, a la primera exposició de l’artista a Argentona. “cada exposició té un regust. Presentar l’exposició com amic em donava un altra angle de visió. Fa vint i cinc anys vas començar amb un dibuix d’un realisme exacerbat i desprès vas anar a un realisme màgic”.
Tot seguit, Pascual va fer incidència en la fortalesa de Serra dins el camí de l’abstracció, i l’extrapolació que en va fer del constructivisme, per anar a raure a les arrels de l’expressionisme americà. No se’n va estar de descriure l’estudi del pintor “asceptic i ordenat”, a l’afecció de Serra a la recerca de nous materials “a trobar una altra cosa per aprofitar. Si faig la presentació com amic, no deixaré de fer-ho per esmentar que has trobat un lloc dins l’art, d’ençà que vas exposar a la Casa Eliizalde de Barcelona fins arribar a l’exposició de San Francisco”
El crític va fer un incís respecta a la “sensibilitat extrema, de la nuesa permanent per presentar-nos les intimitats més intimes”
Finalment, Pascual va convidar al públic assistent a llegir l’escrit de Serra en el programa de mà, a fi a efecte de trobar pistes sobre la seva pintura, tot aprofitant per recordar a Eduard Alcoy, que amb un to irònic i cínic li va comentar que ell pintava el que se li acudia, el que li venia al cap “si el públic ho entén i es el mateix que jo volia dir, bé, i sinó, millor, soc tan bon artista que pinto coses que ni jo mateix veig”. “Mireu en fruïció i disfruteu de la pintura, perquè amics en Serra és un gran artista” varen ser les paraules finals d ela intervenció de Pascual.
L’acte va concloure amb un petit discurs de Josep Serra, agraint a Pascual les seves paraules, a Caixa Laietana l’espai de l’Ateneu per exposar. Va aprofitar per a recordar aquella primera exposició a l’Aixernador d’Argentona, i la seva evolució fins ara, per finalitzar dient “una obra no té sentit si no hi ha una recepció de persones que la puguin acollir i explicar-la”
No comments:
Post a Comment