És aquesta una mostra molt peculiar d’estils, formats, cromatismes, expressions i conceptes del retrat.
Destaca per la seva sorprenent interpretació Marià Fortuny i el seu Autoretrat. Nu de l’autor, on queda difuminada l’expressió del rostre per donar valor a un cos nu i natural, amb un perfecte equilibri entre el fons, obscur de color blau fosc, sense arribar al negre, en contrast amb la blancor i del cos. Un interessant anàlisi anatòmic que defuig de la “bellesa grega”, per endinsar-se a la naturalitat del segle XIX.
També frapa el retrat de Jaume Morera (oli sobre tela), realitzat per Carlos de Haes, on se’ns mostra un caràcter ferm i alhora de mirada apassionada, amb un cromatisme molt suau que destaca les faccions i la personalitat de Jaume Morera.
L’escola de Lleida està representada per Xavier Gosé o Miquel Viladrich i l’avantguarda dels anys trenta, en destaca el fons artístic de Leandre Cristòfol.
Xavier Gose i la seva Parisienne, (Conté i tempera sobre cartró),mostra la sofisticació d’una dama a través de la seva indumentària, especialment el vel del seu rostre. Pinzellada nítida i predomini de tons blancs i negres que defineixen les formes, destaca el petit “camafeo” de color blau elèctric. Tot una insinuació.
Miquel Viladrich amb el seu Pinxit (oli sobre fusta) mostra una expressió ferma i tossuda, molt sorruda pròpia de la Catalunya Profunda, arrelada a la terra. Un cromatisme auster i un pinzell ferm, no exempt de certa delicadesa.
Interessant, pel concepte innovador de retrat, basant-se amb la fotografia com a document gràfic, Neus Buira presenta Yurg/retrat IV.
Destaca per la seva sorprenent interpretació Marià Fortuny i el seu Autoretrat. Nu de l’autor, on queda difuminada l’expressió del rostre per donar valor a un cos nu i natural, amb un perfecte equilibri entre el fons, obscur de color blau fosc, sense arribar al negre, en contrast amb la blancor i del cos. Un interessant anàlisi anatòmic que defuig de la “bellesa grega”, per endinsar-se a la naturalitat del segle XIX.
També frapa el retrat de Jaume Morera (oli sobre tela), realitzat per Carlos de Haes, on se’ns mostra un caràcter ferm i alhora de mirada apassionada, amb un cromatisme molt suau que destaca les faccions i la personalitat de Jaume Morera.
L’escola de Lleida està representada per Xavier Gosé o Miquel Viladrich i l’avantguarda dels anys trenta, en destaca el fons artístic de Leandre Cristòfol.
Xavier Gose i la seva Parisienne, (Conté i tempera sobre cartró),mostra la sofisticació d’una dama a través de la seva indumentària, especialment el vel del seu rostre. Pinzellada nítida i predomini de tons blancs i negres que defineixen les formes, destaca el petit “camafeo” de color blau elèctric. Tot una insinuació.
Miquel Viladrich amb el seu Pinxit (oli sobre fusta) mostra una expressió ferma i tossuda, molt sorruda pròpia de la Catalunya Profunda, arrelada a la terra. Un cromatisme auster i un pinzell ferm, no exempt de certa delicadesa.
Interessant, pel concepte innovador de retrat, basant-se amb la fotografia com a document gràfic, Neus Buira presenta Yurg/retrat IV.
En conjunt, una mostra, petita, però molt explicita d’un Museu que permet a l’espectador tenir una visió amplia de totes les èpoques del retrat, i la seva evolució pictòrica.
No comments:
Post a Comment