A benefici de Càritas interparroquial de Mataró, el passat divendres, 8 de juny va tenir lloc a la basílica de Santa Maria un concert d’orgue a quatre mans i cant coral, a càrrec de Guido Iotti (professor de Repertori d’Orgue de l’Escola Superior de Música de Catalunya) i Carme Godall (Postgrau del Departament de Musicologia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i membre de diverses associacions d’orgue catalanes) i el Cor Madrigalista de Mataró, sota la direcció de Jordi Guri.
Dins el programa, obres de Ramon Ferreñac, W.A, Mozart i Charles Gounod.
Davant d’un auditori d’unes quatre-centes persones, feligresos principalment, i com es habitual, sense cap personalitat destacable dels diferents àmbits de la ciutat, Antoni Vilà, vice-president del Foment Mataroní, en nom de Càritas va donar la benvinguda als presents tot informant que “aprofitant la coincidència de les festes del Corpus, s’ofereix aquest concert d’orgue a quatre mans, que poques vegades es té oportunitat d’escoltar”.
Vilà va expressar el seu agraïment al rector de la basílica, Mn. Barat i a la parròquia en general per la seva col·laboració en aquest esdeveniment, a fi a efecte que fos possible fer realitat el slogan de Càritas: “Ajudan’s a ajudar” “Amb la música, es pot portar un missatge d’amor i solidaritat”.
Igualment, va donar les gràcies a la col·laboració desinteressada dels dos intèrprets i dels membres del Cor Madrigalista, i va sol·licitar al col·laboració econòmica als presents, bé a través del compte obert a Caixa Laietana, o bé en efectiu dins el mateix concert, sense deixar de fer esment de la labor de Càritas en tota classe de suport als més desafortunats.
Tot seguit, es va donar pas al concert, que els presents vàrem poder veure asseguts de cara a l’orgue – s’havia donat la volta als bancs - i seguir a través de la pantalla gegant instal·lada al bell mig de la nau central, les evolucions dels dos concertistes, i posteriorment, dels cantaires.
La Sonata nº 1 en Sol Major de Ramon Ferrañac va obrir el concert. Ferrañac, va ser un compositor, d’evolució amb poques referències, que va viure a la Catalunya Nord entre el 1763 y el 1832, més conegut per haver dedicat una de les seves composicions a “Les lamentacions de Jeremies”. En aquesta obra transcrita per orgue, Iotti i Godall ens ofereixen una interpretació, amb domini d’un o dos registres, especialment dels flautats. Una peça breu, alegre, perfectament estudiada, de sonoritat agradable, senzilla i sense gaires pretensions.
La següent interpretació, va ser l’arxi-coneguda “Eine Kleine Nachtmusik” (la Petita serenata nocturna), que Kegel va catalogar amb el número 525. Una obra absolutament deliciosa, que Iotti i Godall varen convertir en avorrida i poc lleugera.
Dins el programa, obres de Ramon Ferreñac, W.A, Mozart i Charles Gounod.
Davant d’un auditori d’unes quatre-centes persones, feligresos principalment, i com es habitual, sense cap personalitat destacable dels diferents àmbits de la ciutat, Antoni Vilà, vice-president del Foment Mataroní, en nom de Càritas va donar la benvinguda als presents tot informant que “aprofitant la coincidència de les festes del Corpus, s’ofereix aquest concert d’orgue a quatre mans, que poques vegades es té oportunitat d’escoltar”.
Vilà va expressar el seu agraïment al rector de la basílica, Mn. Barat i a la parròquia en general per la seva col·laboració en aquest esdeveniment, a fi a efecte que fos possible fer realitat el slogan de Càritas: “Ajudan’s a ajudar” “Amb la música, es pot portar un missatge d’amor i solidaritat”.
Igualment, va donar les gràcies a la col·laboració desinteressada dels dos intèrprets i dels membres del Cor Madrigalista, i va sol·licitar al col·laboració econòmica als presents, bé a través del compte obert a Caixa Laietana, o bé en efectiu dins el mateix concert, sense deixar de fer esment de la labor de Càritas en tota classe de suport als més desafortunats.
Tot seguit, es va donar pas al concert, que els presents vàrem poder veure asseguts de cara a l’orgue – s’havia donat la volta als bancs - i seguir a través de la pantalla gegant instal·lada al bell mig de la nau central, les evolucions dels dos concertistes, i posteriorment, dels cantaires.
La Sonata nº 1 en Sol Major de Ramon Ferrañac va obrir el concert. Ferrañac, va ser un compositor, d’evolució amb poques referències, que va viure a la Catalunya Nord entre el 1763 y el 1832, més conegut per haver dedicat una de les seves composicions a “Les lamentacions de Jeremies”. En aquesta obra transcrita per orgue, Iotti i Godall ens ofereixen una interpretació, amb domini d’un o dos registres, especialment dels flautats. Una peça breu, alegre, perfectament estudiada, de sonoritat agradable, senzilla i sense gaires pretensions.
La següent interpretació, va ser l’arxi-coneguda “Eine Kleine Nachtmusik” (la Petita serenata nocturna), que Kegel va catalogar amb el número 525. Una obra absolutament deliciosa, que Iotti i Godall varen convertir en avorrida i poc lleugera.
Cal recordar que l’orgue monumental de Santa Maria, un dels tres orgues que queden a Espanya construïts per Gaietà Estadella al segle XIX. És un instrument especialment dinàmic per la seva gran varietat de colors musicals i la seva gran capacitat de mixtures i combinacions. Disposa de 5 orgues, dels quals els concertistes només varen utilitzar-ne dos, de idèntica forma que en l’obra de Ferrañac.
El ritme i l’energia de l’Allegro inicial de la Serenata, la bonica Romanza (Andante), que es un lied en tres seccions, amb un inspirat paisatge tonal, el Menuetto (Allegretto), de destacat lirisme en el trio central i el moviment final, el Rondo (Allegro), que combina brillantment elements de Rondo i de la forma de sonata, varen quedar convertits en quelcom híbrid, sense brillantor, d’implacable monotonia, sense distincions de color i sonoritat.
El públic, gens exigent, va aplaudir cada un dels moviments, fins a donar pas, desprès d’uns minuts de mitja part, al Cor Madrigalista de Mataró, que situat al costat de l’orgue, va interpretar la Missa Brevis de Charles Gounod. Una interpretació molt digne.
Gounod, va viure en plena època del romanticisme del segle XIX, però era home de profundes conviccions religioses, fins a tal punt que volia ser sacerdot. Són operes com Faust i Romeu i Julieta que li van donar la fama, al igual que el seu famós Ave Maria, basat en la música del “Clave ben temperat” de J.S. Bach.
Aquesta Missa brevis, doncs, no es de les seves obres més conegudes, però on si demostra un gran domini de l’oratori. Les veus del cor madrigalista, ben dirigides per Guri, amb el to i la nota adequades a l’especial acústica de la basílica, i amb un frassesig harmoniós on tenors, sopranos, mezzos i contralts varen saber conjugar la solemnitat de la Missa amb notorietat i nitidesa de veus. Va començar amb un Kyrie frapant però alhora molt místic, per donar pas a un glòria joiós que convida a l’exaltació de Déu. L’Agnus Dei, suau dolç, tendre va donar tot seguit entrada al Sanctus, amb una entonació de veus in crescendo, per acabar amb un Credo i un Miserere, austers, sòlids d’invitació al recolliment.
Una gran actuació, ben secundada per l’orgue, que en cap moment va sobresortir de les veus, i un els registres varen ser acurats i precisos.
Després de tan gran actuació, amb un públic agraït, l’audició va acabar amb un bis, la “Cantique de Jean Racine” (Op.11,) de Gabriel Furé composada per orgue i cor l’any 1865, obra de gran sobreitat, i amb la que Furé va guanyar el primer premi de l’École Niedermeyer. Una interpretació del tot desencertada, pel que fa al frasseig i a la nota de les veus. El director, ben al contrari de l’obra de Gounod, no va tenir en compte l’acústica, i les veus sonaven disperses, i absolutament borroses, la qual cosa va perjudicar el treball d’estudi dels membres del cor.
Un concert desigual, però qualsevol esforç es vàlid per una causa benèfica.
No comments:
Post a Comment