Thursday, April 05, 2007

MÚSICA CORAL EN BENEFICI DE LA RESTAURACIÓ DE SANTA MARIA (II)


Tot seguit, el Cor de Noies, va demostrar amb una selecció de B. Britten, G. Holst, B. Johansson i E Rautavaara una gran tècnica i preparació, amb bona disposició de les veus i equilibri amb l’acompanyament al piano de Josep Suriñach i la direcció de Lluís Vilamajó.

La seva actuació es va iniciar amb “Friday Afternoon, op. 7 de Britten. Si més no la qualitat va ser perfecte, val a dir que el sentiment no va ser tan encisador com amb les cançons del cor infantil. Naturalment, es va mostrar una gran professionalitat i preparació, nitidesa de veus precisió i amb el frasseig. La peça era de dificultat i el resultat va ser excel·lent.

Amb 4 cançons de Holst, la dificultat era extrema. Obra de caire contemporani, amb un joc de veus equilibrat i intens, de perfecta execució, però si més no un tan fred i asèptic, distant i sense emocionar al públic, que va agrair la interpretació amb els corresponents aplaudiments.

El director del Cor de Noies, Lluis Vilamajó, també va adreçar unes paraules al públic, mostrant igualment el seu agraïment per la invitació i la seva satisfacció per col·laborar amb el propòsit de restauració de Santa Maria., tot explicant seguidament la distribució dels diferents cors, l’infantil, el de noies, el cor jove mixta i el dels grans de l’Orfeo Català.

Va alabar la gran disposició dels joves per l’energia que aporten al cor i el gran acolliment del públic català a l’Orfeó, especialment amb el concert de Sant Esteve, programa més vist de TV3-Canal 33.

Tot demanant forts aplaudiments per escalfar l’ambient atmosfèricament fred de la basílica , es va passar a la interpretació “d’Examine me” de B. Johansson i “Suite de Lorca” de E. Rautavaara.

Si “Examine me” és una peça de tècnica vocal depurada, i on es va exercir una gran sofisticació, ben resolta pel cor i el seu director, però de difícil oïda pel públic, la “Suite de Lorca” amb quatre peces, va tenir grans contrastos. Vibrant, tensa i enèrgica sobre tot en “el Grito i la “Canción del Jinete”, pel que fa a “La luna asoma” i “Malagueña”, més dolça i melangiosa, plena d’encant i amb certs tocs de romanticisme.

No comments: