PROPOSTES CULTURALS DEL PARTIT POPULAR DE MATARÓ

Temes com la creació d’una fundació publico-privada a través de la qual, potenciar totes les expressions i concursos escolars, als artistes i expandir Mataró, a fi a efecte d’especialitzar la ciutat en un àmbit, o la creació d’una orquestra i cor, conjuntament amb el premi de per a composició i interpretació “Mestre Enric Torra”, impulsar el projecte del Parc de les Aus, reconver-tir la nau Gaudí en una sala d’exposicions de gran format i renom, i potenciar l’accés a la cultura del sector privat, formen part dels vint punts que el candidat a l’alcaldia de Mataró pel Partit Popular, Pau Mojedano, va pronunciar el passat dissabte, 24 de març en la presentació del programa de cultura del PPC, que va tenir lloc al centre cívic Cirera Molins.

Davant d’una trentena de persones, Manuel Roca Cuadrada, director i presentador del programa Tribuna de TVM i Perfils de Mataró Ràdio, com a representant del PPC de Mataró dins la junta del Patronat Municipal de Cultura, va explicar als presents la seva experiència dins aquest Organisme, el qual considera que “hauria de ser una eina que gestionés la cultura, donant suport a les entitats i societats, però només ha servit de base per als seus projectes”.

Roca Cuadrada va fer esment que malgrat alguns canvis dins la presidència i direcció del PMC, la política de dirigisme d’esquerres sempre ha estat la mateixa. “És un ens que ha passat de moda avui en dia. S’ha demostrat que és lent i burocràtic”, manifestant demés, les dificultats per negociar propostes per part de l’oposició al govern municipal.

El capítol econòmic també va tenir cabuda. “L’apartat de personal i administració s’emporta entre un vuitanta i un noranta cinc per cent del pressupost, per la qual cosa queda molt poc per a la cultura”

Va reconèixer també que, tot i que tant, dins la junta del PMC com del Consell Plenari, hi formen part tant partits com persones de reconegut prestigi, el desencís produït per una gestió burocratitzada, va produir en més d’una ocasió la mancança de quòrum, especialment dins el Consell, constituït per prop de vint-i-cinc persones.

Finalment, Roca Cuadrada va expressar que l’experiència dins aquest Organisme, li ha permès aprendre la mecànica del govern municipal dins aquest àmbit, tot adonant-se tant de l’escassetat de recursos econòmics com d’un excessiu marcatge i senyalització polítics. Va expressar el seu desig de canvi d’aquesta situació, tot reiterant novament que el protagonisme ha de ser de les entitats i de les associacions, actualment moltes desaparegudes com a conseqüència de la política del PMC, i de la societat civil: “Un país on la cultura està a nivells baixos, aquesta no pot tirar endavant, per molt d’indústria que hi hagi”.

Tot seguit, Pau Mojedano, va prendre la paraula, donant en primer lloc les gràcies a Manuel Roca, Maria Rovira, Sara Pajares, Marta Teixidó i Ramon Reixach per la seva col·laboració i propostes, passant a continuació a exposar el programa.

Utilitzant tant el català com el castellà, va admetre que des que és portaveu del grup municipal del PPC a l’Ajuntament ha après ha apreciar la cultura, de la qual considera que hi ha dos vessants: la de l’expressió popular, de la tradició, costums, etc. i la que s’ha d’interpretar com a substrat d’innovació i transformació: “Hi ha hagut una transformació social i econòmica, però també cultural. El que han sabut fer les ciutats d’avantguarda, és un substrat de cultura i innovació intel·ligent. Aspirem a fer una potencia de la ciutat des de diversos àmbits, amb la base de crear una cultura amb intel·ligència ètica”.

El fet de voler veure reflectits determinats valors a nivell cultural, sempre amb respecte als demés, tornar la vida al carrer, constituir un projecte de ciutat compartit i en el qual el ciutadà se senti identificat, combinant valors tradicionals i moderns són objectius i prioritats dins l’argumentari del PPC de Mataró a nivell cultural. “Hi ha una forta vinculació entre la cultura i el desenvolupament. L’actual ajuntament segueix amb la mateixa idea que als anys setanta, per la qual cosa hem de recuperar l’adjectivació de lo social. La ciutat és un marc privilegiat pel desenvolupament de la cultura, que té una evident dimensió econòmica".

En aquest sentit, va posar com a exemple a Bilbao i el museu Guggenheim, de la seva semblança a nivell industrial amb la nostra ciutat, tot i la diferència d’àrees, però com gràcies a l’esforç conjunt i sense partidismes, aquesta ciutat se n’ha sortit i ara és exemple de renovació i cultura.

Mojedano va insistir en la importància que des de l’actual consistori s’ha donat al control a algunes entitats per afavorir determinats interessos polítics, en detriment del conjunt de la ciutat i de la seva societat. Va posar de manifest que gràcies al PPC, juntament amb la resta de partits, es va desencallar la proposta del Museu Tèxtil promogut per la Fundació Jaume Vilaseca, aturat pel PSC de Mataró.

“Hemos de crear un entorno favorable para que las personas puedan hacer cultura. Ésta debe ser una fuente de riqueza y de calidad, con un plan estratégico en el que se exponga en que queremos convertir Mataró, definiendo sus objetivos y con implicación del sector privado”.

Abans de presentar pròpiament les propostes sobre matèria de cultura, Mojedano va insistir com poblacions del voltant de la capital del Maresme s’expandeixen cap a l’exterior de la comarca: Sant Andreu de Llavaneres i el futur museu d’art contemporani promogut per Bassat, la Mostra Gastronòmica de Cabrils, la Fira del Cantir d’Argentona, etc., varen ser exemples exposats.

A les proposicions esmentades en capçalera, cap afegir la creació d’un festival de rumba catalana per nom “Peret”, la d’un consorci entre l’Ajuntament, entitats privades i la bàsilica de Santa Maria, per a la seva restauració i potenciació, conjuntament amb els Dolors. La creació de l’ orquestra, formada pels alumnes de la filial del conservatori del Liceo a Mataró, amb la re-utilització del Can Xalant com a centre i internat per als alumnes, a l’estil de l’Escolania de Montserrat.

Aconseguir per a la ciutat la sub-seu del Museu del Rock, on s’ha perdut la seu principal per la mancança d’una bona gestió del consistori, designar un pla d’equipaments real, amb la creació de petites biblioteques pels barris, l’impuls definitiu de Can Marfà, al igual que un suport a les manifestacions relacionades amb la Setmana Santa i “vendre” Mataró a l’exterior, complementen en bona part del programa de cultura.

“És aquest un programa de propostes concretes per impulsar i fomentar, no substituir, les expressions culturals, per tal de fer de Mataró un referent”, varen ser les paraules finals de Pau Mojedano, qui va agrair al públic la seva presència i l’assistència dels representants de la Peña al Andalus i de l’Associació Virgen de las Maravillas.

Seguidament es va obrir un torn de preguntes on es va posar de manifest que per aconseguir bona part dels objectius proposats, es compte amb la reducció de regidories, de regidors amb dedicació exclusiva i càrrecs de confiança, i l’aplicació per a altres usos, de conceptes com per exemple, comunicació amb el butlletí o ràdio municipal ha empleat l’actual consistori, i altres partides similars.