El conegut poeta mataroní, va presentar el passat 22 de febrer a la sala d’actes de Caixa Laietana, la seva antològica Des de la talaia dels 80 anys i Poemes a Francesca, llibres que de forma gratuïta, va lliurar als assistents a l’acte.
En ambdós llibres hi ha la demostració palpable d’una tècnica precisa, una mètrica acurada, un domini excels del vocabulari, i denota un gran domini en la utilització dels sinònims, no sabem si a través de l’eina informàtica del “word”, o consultant el corresponent diccionari.
Julià presenta un poemari trist, ensopit, melangiós, on mostra moltes angoixes i desenganys, però des de la talaia de l’escepticisme, de manera freda i distant, que impedeix al lector una visió clara i punyent del que ens vol donar a entendre, del seu missatge, que s’intueix un tant decebut pel desenvolupament de la vida, dels esdeveniments, de la societat en general.
És veritablement meritori l’amor per la seva esposa, que vol reflectir en els seus poemes, però que el lector no pot identificar, per un vocabulari rebuscat, i on s’haguera agraït la delicadesa i la sensibilitat en l’expressió.
Isidre Julià i Avellaneda, deixa una antològica complexa, de la qual es d’esperar que futures generacions hi vulguin aprofundir.
En ambdós llibres hi ha la demostració palpable d’una tècnica precisa, una mètrica acurada, un domini excels del vocabulari, i denota un gran domini en la utilització dels sinònims, no sabem si a través de l’eina informàtica del “word”, o consultant el corresponent diccionari.
Julià presenta un poemari trist, ensopit, melangiós, on mostra moltes angoixes i desenganys, però des de la talaia de l’escepticisme, de manera freda i distant, que impedeix al lector una visió clara i punyent del que ens vol donar a entendre, del seu missatge, que s’intueix un tant decebut pel desenvolupament de la vida, dels esdeveniments, de la societat en general.
És veritablement meritori l’amor per la seva esposa, que vol reflectir en els seus poemes, però que el lector no pot identificar, per un vocabulari rebuscat, i on s’haguera agraït la delicadesa i la sensibilitat en l’expressió.
Isidre Julià i Avellaneda, deixa una antològica complexa, de la qual es d’esperar que futures generacions hi vulguin aprofundir.
1 comment:
Hola Marta:
Gracias por venir a vistarme a blogger. Llevo unos días un tanto desanimadilla; el post de la "inteligencia" disgustó a alguien de libro de arena (lo interpretó fatal y personalizó)y lo hizo notar, así que lo borré; me sentí muy mal por haber hecho daño a un amigo; su respuesta fue muy dura y no he vuelto a publicar allí, de momento. Pero sí lo sigo haciendo en blogger (ya lo has visto) y en grupobuho.es
Moscugat (de libro de arena) me ha ayudado mucho y me ha animado para que no deje de escribir.
La verdad es que te he echado mucho de menos. Leí ayer tu post de libro de arena y me alegro un montón de que estés más desahogada; eso siginifica que te voy a ver más allí.
Confío en que estés bien.
Bueno preciosa, nos vemos. Te mando un besazo.
Post a Comment