En ànim d’expandir el sentiment humanístic, aquestes Cròniques es descentralitzen aquest cop de Mataró i es traslladen a Caldes d’Estrac, on hi ha la seu de la Fundació Palau, que fins al proper 15 d’abril del 2007 presenta l’exposició Picasso Insòlit, un conjunt d’obres que formen part de la col·lecció permanent, però que fins a la data d’avui, no s’havien exhibit.
En la inauguració de la mostra, el passat 25 de febrer, Josep Sampera, director de la fundació, exercint funcions de mestre de cerimònies, va donar la benvinguda als presents, cedint tot seguit la paraula a Josep Palau Fabra que va agrair l’assistència al nombrós públic, tot informant que la exposició que es presentava renovava l’anterior, dins el marc de les mostres temporals.
Seguidament, Oriol Izquierdo, en nom de l’Institut de les Lletres Catalanes, es va mostar satisfet d’assistir a aquest acte, que obra un any especial de celebracions: la dels 90 anys de Palau Fabra. “Esperem trobar-nos sovint. En Palau s’ho mereix i resisteix perquè et necessitem”, foren les paraules finals del seu breu discurs que Palau va agrair emocionat.
A continuació, l’alcalde de Caldes d’Estrac, Josep Ma, Freixas, va manifestar l’interès del consistori en la tasca de la Fundació i en potenciar les seves activitats, tot desitjant al mateix temps que aquesta mostra tingui la màxima repercussió possible, a través dels mitjans de comunicació.
Finalment, Josep Sampera va acabar el torn d’intervencions, disculpant en primer lloc a la comissaria de la mostra Agnès Sebastià absent per raons de salut, i passant tot seguit a informar sobre la mateixa.
La mostra, que complementa l’exposició permanent de la sala Picasso de la segona planta de l’edifici, presenta dos o tres novetats com són uns gravats adquirits per Palau Fabra l’any 1996, alhora que hi ha una gravació en vídeo del mateix Palau, realitzada l’any 2003, on explica amb detall les obres exposades.
“El visitant tindrà la ocasió d’apreciar els dibuixos originals a rotulador, que normalment s’exposen en facsímil, per motius de conservació”
També va indicar que en la sala de baix, l’obra exposada es reparteix entre ceràmiques i quadres, a la par que també si troben tots aquells dibuixos que mostren els anys de relació entre Picasso i Palau Fabra. L’arabesc dedicat, situat de l’entrada a l’exposició, n’és una mostra: “els llibres tots estan guixats i dedicats a Palau, que quan visitava a l’artista, sempre anava amb un munt de preguntes, que Picasso responia segons l’humor del dia”
Sampera va concloure, tot destacant la tasca d’autentificació realitzada per Palau, que també va comptar amb Picasso per a la mateixa, i va agrair tant a Alícia, del departament de documentació, com a Agnès Sebastià, la seva magnifica col·laboració en la preparació d’aquesta exposició.
Per a l’expert o aficionat a la pintura, que basa els seus criteris en els conceptes clàssics, Picasso Insòlit resulta senzillament sorprenent. És una demostració del domini i coneixement profunds de la tècnica, del traç, sempre enèrgic i potent, posant a l’abast de l’espectador la seva rauxa i imaginació, no exempt de la base acadèmica, que en les noves formes d’art conceptual o avantguardista, està totalment abandonada.
Emociona veure en un espai gran, però condensat, l’evolució de l’artista, tal com demostra l’aiguafort Fulla d’estudis tècnics. Nou caps de l’any 1934 amb contraposició amb Cap d’Histrió, un linòleum realitzat l’any 1965. L’espectador està massa acostumat a veure’n de Picasso les conegudes Demoisselles d’Avignon, el Guernika o la seva particular visió de la cort de Felip IV i les seves Menines. Absolutament frapants són tota la sèrie de rajoles d’argila roja, del 1971, per la seva simplicitat i suavitat, alhora que permet el descobriment continuo de facetes noves.
Els rostres masculins en llibres i programes, denoten la seva imparable creativitat, en qualsevol lloc o moment. Una dedicatòria és una excusa per a la inventiva. Si més no, però, no deixem de trobar el Picasso bohemi, burlesc i alhora crític, com ho demostren els cartells de les exposicions Dessins. 1966-1967 i Picasso 1966.
Picasso Insòlit, una mostra que romandrà oberta fins al proper 15 d’abril, d’enguany, va acompanyada d’un excel·lent catàleg, molt ben estructurat, dins el que hi ha transcrita la conversa entre Josep Palau i Fabra i la comissaria de la mostra, Agnès Sebastià, on l’interviuat, no tan sols transmet els seus coneixements sobre l’artista, sinó l’admiració i passió per la seva obra.
En la inauguració de la mostra, el passat 25 de febrer, Josep Sampera, director de la fundació, exercint funcions de mestre de cerimònies, va donar la benvinguda als presents, cedint tot seguit la paraula a Josep Palau Fabra que va agrair l’assistència al nombrós públic, tot informant que la exposició que es presentava renovava l’anterior, dins el marc de les mostres temporals.
Seguidament, Oriol Izquierdo, en nom de l’Institut de les Lletres Catalanes, es va mostar satisfet d’assistir a aquest acte, que obra un any especial de celebracions: la dels 90 anys de Palau Fabra. “Esperem trobar-nos sovint. En Palau s’ho mereix i resisteix perquè et necessitem”, foren les paraules finals del seu breu discurs que Palau va agrair emocionat.
A continuació, l’alcalde de Caldes d’Estrac, Josep Ma, Freixas, va manifestar l’interès del consistori en la tasca de la Fundació i en potenciar les seves activitats, tot desitjant al mateix temps que aquesta mostra tingui la màxima repercussió possible, a través dels mitjans de comunicació.
Finalment, Josep Sampera va acabar el torn d’intervencions, disculpant en primer lloc a la comissaria de la mostra Agnès Sebastià absent per raons de salut, i passant tot seguit a informar sobre la mateixa.
La mostra, que complementa l’exposició permanent de la sala Picasso de la segona planta de l’edifici, presenta dos o tres novetats com són uns gravats adquirits per Palau Fabra l’any 1996, alhora que hi ha una gravació en vídeo del mateix Palau, realitzada l’any 2003, on explica amb detall les obres exposades.
“El visitant tindrà la ocasió d’apreciar els dibuixos originals a rotulador, que normalment s’exposen en facsímil, per motius de conservació”
També va indicar que en la sala de baix, l’obra exposada es reparteix entre ceràmiques i quadres, a la par que també si troben tots aquells dibuixos que mostren els anys de relació entre Picasso i Palau Fabra. L’arabesc dedicat, situat de l’entrada a l’exposició, n’és una mostra: “els llibres tots estan guixats i dedicats a Palau, que quan visitava a l’artista, sempre anava amb un munt de preguntes, que Picasso responia segons l’humor del dia”
Sampera va concloure, tot destacant la tasca d’autentificació realitzada per Palau, que també va comptar amb Picasso per a la mateixa, i va agrair tant a Alícia, del departament de documentació, com a Agnès Sebastià, la seva magnifica col·laboració en la preparació d’aquesta exposició.
Per a l’expert o aficionat a la pintura, que basa els seus criteris en els conceptes clàssics, Picasso Insòlit resulta senzillament sorprenent. És una demostració del domini i coneixement profunds de la tècnica, del traç, sempre enèrgic i potent, posant a l’abast de l’espectador la seva rauxa i imaginació, no exempt de la base acadèmica, que en les noves formes d’art conceptual o avantguardista, està totalment abandonada.
Emociona veure en un espai gran, però condensat, l’evolució de l’artista, tal com demostra l’aiguafort Fulla d’estudis tècnics. Nou caps de l’any 1934 amb contraposició amb Cap d’Histrió, un linòleum realitzat l’any 1965. L’espectador està massa acostumat a veure’n de Picasso les conegudes Demoisselles d’Avignon, el Guernika o la seva particular visió de la cort de Felip IV i les seves Menines. Absolutament frapants són tota la sèrie de rajoles d’argila roja, del 1971, per la seva simplicitat i suavitat, alhora que permet el descobriment continuo de facetes noves.
Els rostres masculins en llibres i programes, denoten la seva imparable creativitat, en qualsevol lloc o moment. Una dedicatòria és una excusa per a la inventiva. Si més no, però, no deixem de trobar el Picasso bohemi, burlesc i alhora crític, com ho demostren els cartells de les exposicions Dessins. 1966-1967 i Picasso 1966.
Picasso Insòlit, una mostra que romandrà oberta fins al proper 15 d’abril, d’enguany, va acompanyada d’un excel·lent catàleg, molt ben estructurat, dins el que hi ha transcrita la conversa entre Josep Palau i Fabra i la comissaria de la mostra, Agnès Sebastià, on l’interviuat, no tan sols transmet els seus coneixements sobre l’artista, sinó l’admiració i passió per la seva obra.
No comments:
Post a Comment