Per a les persones sensibles a l’ART, per als que puguin patir algun tipus de malaltia coronària, s’aconsella no visitar aquestes exposicions (?), a fi a efecte d’evitar qualsevol col·lapsa, doncs el PMC i l’equip (?) que organitza aquest tipus de mostres artístiques (?) no disposa d’unitat mèdica adequada dins les seves instal·lacions per atendre qualsevol urgència que pugui patir el visitant interessant en l’ART, i no en “Històries de terror”, (i no ens referim a l’excel·lent film de Roger Corman -1962- basat en els relats d’Edgar Alan Poe), que és com es podrien qualificar aquestes mostres. Pànic per la incapacitat d’alguns artistes joves de mostrar una faceta que no siguin obres conceptuals, que desapareixen en l’oblit i sense interès per formar part de la memòria.
Terror per voler pretendre assoptar i provocar una controvèrsia entre l’avantguarda i el classicisme, sense tenir en compte que els fonaments de la primera són de fang i donen suport a un grup de joves, acabats de sortir de l’acadèmia o de la universitat, sense currículum però ben connectats políticament amb un nucli dur del Patronat Municipal de Cultura, formant tots plegats una “truppe” que viuen descaradament dels impostos que paguem els mataronins, sense que comentaris o crítiques d’amplis sectors de la societat, els facin tenir consciència de que treballen per a la ciutadania, per oferir-nos el que desitgem veure, que és qualitat artística, i en canvi, com si fóssim tan sols dignes del menyspreu dels déus, només rebem engrunes.
No crec que aquest fos l’esperit de Jordi Arenas i el seu Llegat. Pot ser els marmessors hi haurien de dir alguna cosa.
Terror per voler pretendre assoptar i provocar una controvèrsia entre l’avantguarda i el classicisme, sense tenir en compte que els fonaments de la primera són de fang i donen suport a un grup de joves, acabats de sortir de l’acadèmia o de la universitat, sense currículum però ben connectats políticament amb un nucli dur del Patronat Municipal de Cultura, formant tots plegats una “truppe” que viuen descaradament dels impostos que paguem els mataronins, sense que comentaris o crítiques d’amplis sectors de la societat, els facin tenir consciència de que treballen per a la ciutadania, per oferir-nos el que desitgem veure, que és qualitat artística, i en canvi, com si fóssim tan sols dignes del menyspreu dels déus, només rebem engrunes.
No crec que aquest fos l’esperit de Jordi Arenas i el seu Llegat. Pot ser els marmessors hi haurien de dir alguna cosa.
No comments:
Post a Comment