I el mateix dijous, dia 30 a les 9 del vespre, la platea del Teatre Monumental, es va omplir de gom a gom (unes sis centes persones entre les que no hi havia cap polític a excepció de Graupera, al igual que en el concert de Japp Schröder i Hipocampus), per escoltar al gran concertista, i també fundador i director d’Hesperion XX, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations.
Acompanyat Xavier Díaz Latorre, tiorba i guitarra renaixentista, el programa va estar compost per obres de Marin Maraix, Mr. de Sainte-Colombe pare i fill J.S.Bach, Robert de Visée, Mr. De Machy, Alfonso Ferrabosco, Thomas Ford, John Playford, Gaspar Sanz i Antonio Martín y Coll.
Varietat d’autors que varen permetre a l’auditori gaudir d’una extraordinària vetllada, amb una magnifica interpretació, tant de Savall com de Díaz Latorre, dins un diàleg fluid i emocionant, on ambdós concertistes varen demostrar no tan sols el seu mestratge, sinó el profund sentiment i devoció per la música, davant d’un públic gens habituat a la intimitat que suposa la viola de gamba i la tiorba.
Un constant fluir d’estossecs, trencaven de forma brusca i desagradable els moments més sensibles i suaus del concert. Fins i tot el mateix Savall va aconsellar la utilització del mocador per a esmorteir els ofensius estossecs. Quina mala imatge del públic mataroní per al gran violagambista!
La tendresa, delicadesa i commovedora harmonia de Marin Marais o de Mr. de Sainte Colombe –le fils -“Prelude-Muzettes-La Sautillante – Fantasie en Rondeau” respectivament- en contrast amb la profunditat “Les Pleurs”, on Sainte Colombe pare n’és l’autor. La “Bourrée” de J.S. Bach, aparentment simple, però tan exquisida complementada el “Prelude-Passacaille” de Robert de Visée on la tiorba va impregnar l’ambient de la màgia del seu so.
La primera part va acabar amb “Prelude” de Mr. de Machy i “Les Voix Humaines i Couplets des Folies”, on el virtuosisme dels dos intèrprets perfectament complementats va donar joc a una audició plena de tonalitats i cromatisme musicals exposant al màxim la seva sensibilitat, que va continuar en la segona part, on el mestre Savall va posar en coneixement dels assistents els diferents tipus d’afinatge a escala de la seva viola de gamba, fabricada a Londres al 1697, per a “Coranto” d’Alfonso Ferrabosco, “Why not here” de Thomas Ford i “La Cloche” de John Playford, peces dolces i tendres plenes d’aires isabelins.
Díaz Latorre, però es va reservar les peces més conegudes “Alemanda La Preciosa/Jácaras – Canario” de Gaspar Sanz, que per la seva popularitat el públic va reconèixer amb forts aplaudiments, i on la guitarra renaixentista va mostrar la joia de l’essència de la música popular, les arrels dels cants de les famílies traspassats a la partitura, de la qual Díaz Latorre no en va fer us, demostrant el gran coneixement i alhora sentiment per les peces.
El concert, oficialment va acabar amb l’obra Antonio Martín i Coll “Folies d’Espagne”, on conjuntament viola de gamba, tiorba i guitarra oferiren al públic un “menage a trois” musical alegre i bonic, primorós i encisador i per descomptat, sublim.
Forts aplaudiments d’un públic entusiasmant, varen aconseguir tres bisos: el primer de música tradicional de la Bretanya francesa, refinat i melangiós, el segon, unes improvisacions amb pizzicato de Gaspar Sanz, que mostraren a l’auditori de com una peça musical pot comptar amb infinites interpretacions. Finalment, el 3 bis, un concert en sol major de Marin Marais va concloure sensible i emotivament una magnifica vetllada on dos mestres, varen posar de manifest musicalment, quelcom que Savall va esmentar durant la seva xerrada: “La veritable música que necessitem és la que podem escoltar en profunditat. La música essencial per l’ésser humà és aquella que ens fa sentir diferents”, la qual cosa es pot complementar amb el que François Couperain va dir, i que Savall se’n va fer ressò: “És molt millor allò que ens emociona que allò que ens sorprèn”.
Acompanyat Xavier Díaz Latorre, tiorba i guitarra renaixentista, el programa va estar compost per obres de Marin Maraix, Mr. de Sainte-Colombe pare i fill J.S.Bach, Robert de Visée, Mr. De Machy, Alfonso Ferrabosco, Thomas Ford, John Playford, Gaspar Sanz i Antonio Martín y Coll.
Varietat d’autors que varen permetre a l’auditori gaudir d’una extraordinària vetllada, amb una magnifica interpretació, tant de Savall com de Díaz Latorre, dins un diàleg fluid i emocionant, on ambdós concertistes varen demostrar no tan sols el seu mestratge, sinó el profund sentiment i devoció per la música, davant d’un públic gens habituat a la intimitat que suposa la viola de gamba i la tiorba.
Un constant fluir d’estossecs, trencaven de forma brusca i desagradable els moments més sensibles i suaus del concert. Fins i tot el mateix Savall va aconsellar la utilització del mocador per a esmorteir els ofensius estossecs. Quina mala imatge del públic mataroní per al gran violagambista!
La tendresa, delicadesa i commovedora harmonia de Marin Marais o de Mr. de Sainte Colombe –le fils -“Prelude-Muzettes-La Sautillante – Fantasie en Rondeau” respectivament- en contrast amb la profunditat “Les Pleurs”, on Sainte Colombe pare n’és l’autor. La “Bourrée” de J.S. Bach, aparentment simple, però tan exquisida complementada el “Prelude-Passacaille” de Robert de Visée on la tiorba va impregnar l’ambient de la màgia del seu so.
La primera part va acabar amb “Prelude” de Mr. de Machy i “Les Voix Humaines i Couplets des Folies”, on el virtuosisme dels dos intèrprets perfectament complementats va donar joc a una audició plena de tonalitats i cromatisme musicals exposant al màxim la seva sensibilitat, que va continuar en la segona part, on el mestre Savall va posar en coneixement dels assistents els diferents tipus d’afinatge a escala de la seva viola de gamba, fabricada a Londres al 1697, per a “Coranto” d’Alfonso Ferrabosco, “Why not here” de Thomas Ford i “La Cloche” de John Playford, peces dolces i tendres plenes d’aires isabelins.
Díaz Latorre, però es va reservar les peces més conegudes “Alemanda La Preciosa/Jácaras – Canario” de Gaspar Sanz, que per la seva popularitat el públic va reconèixer amb forts aplaudiments, i on la guitarra renaixentista va mostrar la joia de l’essència de la música popular, les arrels dels cants de les famílies traspassats a la partitura, de la qual Díaz Latorre no en va fer us, demostrant el gran coneixement i alhora sentiment per les peces.
El concert, oficialment va acabar amb l’obra Antonio Martín i Coll “Folies d’Espagne”, on conjuntament viola de gamba, tiorba i guitarra oferiren al públic un “menage a trois” musical alegre i bonic, primorós i encisador i per descomptat, sublim.
Forts aplaudiments d’un públic entusiasmant, varen aconseguir tres bisos: el primer de música tradicional de la Bretanya francesa, refinat i melangiós, el segon, unes improvisacions amb pizzicato de Gaspar Sanz, que mostraren a l’auditori de com una peça musical pot comptar amb infinites interpretacions. Finalment, el 3 bis, un concert en sol major de Marin Marais va concloure sensible i emotivament una magnifica vetllada on dos mestres, varen posar de manifest musicalment, quelcom que Savall va esmentar durant la seva xerrada: “La veritable música que necessitem és la que podem escoltar en profunditat. La música essencial per l’ésser humà és aquella que ens fa sentir diferents”, la qual cosa es pot complementar amb el que François Couperain va dir, i que Savall se’n va fer ressò: “És molt millor allò que ens emociona que allò que ens sorprèn”.
No comments:
Post a Comment