JORDI ARENAS, PER ESCRIT

El llibre “Jordi Arenas i la sublimació de l’art” de Francesc Masriera, marmessor del Llegat Arenas, es va presentar el passat dimecres, 20 de desembre a la sala d’actes de Can Palauet.

Davant d’un públic format en bona part per amics, coneguts, col·legues i ex-alumnes de l’artista, que omplia la totalitat de la sala, Jaume Graupera, regidor de Cultura, va obrir el torn d’intervencions destacant la modesta col·laboració del PMC en l’àmbit editorial, com a complement a la difusió de l’obra, i seguint els acords establerts amb els marmessors del Llegat Arenas. “Amb aquest gest, fem un acte de justícia envers els germans Arenas, i retrem un homenatge a la oposició que es va fer al règim polític de aleshores, però a través de l’art. És una generació que estem tornant a retrobar i a conèixer”.

Graupera també va exposar la professionalitat del treball realitzat per Masriera, basat en els diaris de Jordi Arenas i que “proporciona una valuossíssima informació, i de manera entenedora del desconegut Mataró dels anys quaranta i cinquanta”. Destacant finalment les múltiples facetes de Jordi Arenas va passar tot seguit la paraula a Josep Massot Muntaner, representant de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, qui com a editor, va manifestar el seu goig per estar a la ciutat, fet que anteriorment li havia estat impossible, quan es va presentar el llibre de Margarida Colomer sobre la Guerra Civil a Mataró.

Massot va destacar la personalitat polifacètica d’Arenas, i que l’autor del llibre ha sabut ressaltar utilitzant un material molt interessant, al qual no si havia tingut accés: “És un llibre que és una història de l’art i és una aportació molt recomanable a la història de Catalunya, especialment de la post - guerra, aportant un mun de dades i d’anècdotes".

Finalment, Massot va declarar la seva satisfacció del resultat d’impressió i edició del llibre, que no es pretenia que fos de luxe sinó molt accessible al gran públic, i va agrair als malmesos del Llegat Arenas la seva tasca i la devoció a la figura de l’artista, tot desitjant que el llibre sigui consultat i que els historiadors de l’art el tinguin en compte com a part de la història.

Seguidament Antoni Luís, com a marmessor, ex - alumne i amic de Jordi Arenas i de l’autor del llibre, va expressar la seva joia per aquest dia tan singular, amb motiu de la presentació del llibre. Luís va explicar als presents com Masriera es va adreçar a ell, per tal de deixar-li llegir el text que havia redactat, fet que el va afalagar molt per la confiança que demostrava, però alhora el feia dubtar de si tenia les aptituds necessàries per a la seva crítica.

Luís va recordar les circumstàncies en que va conèixer a Masriera, pocs dies abans del traspàs de Jordi Arenas, qui els hi va demanar de si volien ser els seus marmessors: “El vincle comú era la confiança en el mestre i compartir amb la resta de marmessors la seva voluntat”.

Tot seguit, Luís va parlar de la seva admiració per l’obra de Jordi Arenas. Al voltant dels anys seixanta, “cada dia, a les vuit en punt del matí, entrava als escolapis de Santa Anna, per fer els frescos de l’altar del Sagrament. Anys més tard, cap als vuitanta, es quan vaig tenir la trobada amb el mestre, jo estava poc assabentat de la vida de la família Arenas”.

Luís, al llarg dels anys, va copsar la rica personalitat de Jordi Arenas, que queda de manifest en l’obra de Masriera, qui per a Luís, ha demostrat tenir tots els punts necessaris per a portar a terme aquesta tasca laboriosa de treball de recerca d’aquell Mataró on tothom es coneixia, i sinó, “només que es trobés unes quantes vegades pel carrer ja se saludava”.

Fent esment pròpiament del llibre, Luís va destacar que: “l’obra de Masriera configura un retrat molt vehement i afinat del personatge”. I també permet cobrir aquells aspectes de la personalitat d’Arenas que Masriera, per la seva llunyana relació amb el pintor, exposa en una visió encertada. Finalment, Luís va recordar quan s’estava fent l’inventari del llegat, l’autor ja pensava en la idea de fer-ne un llibre, del qual “la vocació del mestre vist des de totes els cares del prisma ens permet exercitar el record". Tot expressant la seva convicció de que aquesta biografia servirà per donar a conèixer al mestre, la seva significació per a la ciutat i la història local “que mereix ser rescatada de l’oblit. Jordi Arenas ens ha deixat el seu tresor més preuat: el seu llegat”.

A continuació, l’autor Francesc Masriera va prendre el torn de la paraula tot expressant que el llibre que es presentava “és la biografia d’un artista que poc a poc emmudeix”, i que el període que abraça es des de la post - guerra fins a la transició. La tasca de dur-lo a terme va ser voluntària i mai imposada, i pel seu tarannà, va presentar esbossos als seus amics i marmessors, un dels quals és qui el va adreçar a l’Abadia de Montserrat per a la seva publicació.

En la primera entrevista amb Josep Massot, aquest va quedar admirat per la tècnica d’Arenas, gràcies al catàleg de l’exposició de l’any 2003, i es va mostrar interessat el projecte. Davant d’aquest interès, l’amic marmessor de Masriera va exclamar: “Ho tenim mig guanyat. Ara cal que entri bé l’estudi biogràfic!”. I aquest estudi, en una síntesi aproximada, comença per la família Arenas i el seu passat industrial. De posició benestant i amb sensibilitat per l’art, fets que es trunquen amb l’esclat de la guerra i les seves conseqüències. Però és en la post - guerra quan Jordi Arenas confirma la seva vocació de pintor com a professió. Durant els anys quaranta, va poder viatjar a Roma i pintar i treure esbossos de la Capella Sixtina. “A una situació política estancada si va afegir la davallada familiar amb la mort de la seva mare, i el silenci per part de la ciutadania de Mataró de la recuperació artística del presbiteri de l’altar de Santa Maria”, va exposar Masriera. No obstant, però, el fet de fer retrats i donar classes a casa, li va permetre anar fent amics, a la qual cosa se li va afegir la direcció de l’Orfeó de Mataró. El temps passa i Jordi Arenas queda sol a la casa familiar, amb el traspàs del seu pare i del seu germà Jaume. “Com a home religiós, sempre cerca la Pau”. El fet de relacionar-se amb algunes ordres religioses, li va permetre fer obres de gran mida, com frescos o quadres de gran format.

Masriera va fer esment del fet que el llibre respira l’ambient de la ciutat: “Mataró no es va adormir, els telers funcionaven i la ciutat despertava del mal son de la guerra. Dins l’ambient artístic, es respirava el catalanisme”. L’any 1946 es va crear la Sant Lluc, l’Escola dels Arts i Oficis estava en puixança i “En el Mataró dels 30.000 habitants dels anys quaranta i cinquanta, el nucli cultural era molt resolt i actiu: Marià Ribas, arqueòleg, Josep Punsola, poeta, la commemoració del centenari del primer tren, posta en marxa del Museu, treballs de restauració d’obres de Viladomat i Damià Campeny, etc.

La societat civil funcionava al marge de les autoritats polítiques, i Arenas va realitzar les escultures de bronze de les Santes Juliana i Semproniana, instal·lades davant de la costa mataronina. Però varen arribar els anys seixanta i una nova generació desinhibida i la immigració varen calar en l’ànim d’Arenas, que per aquella època va assumir la direcció de la Missa de les Santes, i va viatjar molt: França, Itàlia, etc., però sempre va tornar a la llum de la Mediterrània. “L’any 1974, Mataró ja no és el que ell coneixia”. A nivell artístic participava en exposicions col·lectives, però poques eren les individuals.

Finalment, Masriera, va fer algunes puntualitzacions, i va agrair a Carles Marfà el pròleg del llibre, a Ramon Manent les fotografies del mateix, al Museu Arxiu de Santa Maria, al Museu de Mataró i a la Biblioteca de la Caixa Laietana la seva col·laboració, i va demanar disculpes per si algú no hi era.“El llibre és la historia viva de Mataró. És el que he intentat reflectir en una biografia feta des del sentiment i l’emoció”

Graupera va concloure l’acte, tot demanant disculpes per no poder estar l’endemà a la inauguració de l’exposició “Josep Palau i Fabra, col·leccionista” i expressant el seu entusiasme per la vitalitat de la ciutat que convida a visitar diferents elements culturals i històrics “La història mai no s’acaba”