Albert Alís torna en nom propi, desprès de 6 anys d’absència de les sales d’art mataronines amb “Procés”, una exposició d’obra de gran i mig format, inclosos apunts, que el passat dijous, 2 de novembre va ser inaugurada a la Sala 1 de l’Ateneu Caixa Laietana, i que romandrà oberta fins al 10 de desembre d’enguany.
La responsable d’organització d’exposicions, Elisabet de Dòria, en substitució del president de l’entitat, J. Boter de Palau, absent per l’ assemblea anual de l’entitat d’estalvi, va fer esment en les seves primeres, concises i acurades paraules de presentació, de dades biogràfiques sobre l’artista, tot definint la seva pintura com: “la idea que concentra força expressió i llum. No són obres acabades; només li serveix l’essència”.
Seguidament, Alís es va adreçar als assistents, aproximadament un centenar de persones, on no hi faltaven col·legues, ex-alumnes i la junta directiva de l’Associació Sant Lluc per l’Art, i va manifestar sentir-se gratificat pel fet de trobar-se envoltat d’amics i de gent fidel a la seva trajectòria, tot recordant al mateix temps la seva primera exposició, fa 25 anys, amb Marta Duran.
“Ha estat aquest un engrescador “Procés” de treball, on en els apunts hi ha idees, plantejaments, etc. Són estudis de la meva tasca amb l’intangible, plasmant una sensació”.
Alís va acabar el seu parlament recordant que en aquests sis anys, han succeït diversos esdeveniments en especial, el traspàs dels seus mestres J.Martínez Lozano, i Pablo Mañé, exemples d’estudi, i a qui va dedicar aquesta exposició “amb modèstia i afecte”.
Si la mostra va anar dedicada als mestres, punt bàsic a esmentar és la família Alís i la seva vinculació amb diversos àmbits de les arts: els pares, coneguts pels seus recitals d’òpera i sarsuela, els seus fills Cristina, una jove promesa com a concertista de piano i en Gerard, també dedicat a la música, i un dels seus germans, Joaquim més conegut com Aliskim, un nom que ja sona amb força dins el món de la màgia i de l’espectacle de l’il·lusionisme.
Un entorn familiar sorprenent digne del film "Vive como quieras" dirigit per Frank Capra al 1938, tal com va comentar la Sra. Alís, i que no deixa de ser un contrast amb l’artista, sempre de tarannà seriós, i que exposa una obra de tècnica diversa: olis sobre tela, carbonets, olis sobre lli, etc. i on amb la complicada simplicitat que el caracteritza, exhibeix la seva particular visió d’un entorn, que té com a base l’apunt, on tècnica i diversitat de colors no tan sols mostren al visitant el desenvolupament cap a diversos formats, sinó que permet explorar el seu rigor, constància i disciplina de treball.
La pintura d’Alís ha madurat a línies més marcades, espais més definits, i a on cromatisme de grisos i ocres on el blanc no és ni fred, ni neutre, és el “blanc Alís”, sempre d’aspecte lluminós.
És un pintura frapant, per mirar en perspectiva, que omple i alhora obliga a l’espectador a fixar-se per reconèixer que està davant d’un gran pintor, de reconegut prestigi fora de les nostres contrades, i que sap plasmar en els seus quadres, amb mestratge i domini, l’esperit d’un bosc, l’encís d’un racó d’una ciutat o la desolació d’una mina abandonada.
La responsable d’organització d’exposicions, Elisabet de Dòria, en substitució del president de l’entitat, J. Boter de Palau, absent per l’ assemblea anual de l’entitat d’estalvi, va fer esment en les seves primeres, concises i acurades paraules de presentació, de dades biogràfiques sobre l’artista, tot definint la seva pintura com: “la idea que concentra força expressió i llum. No són obres acabades; només li serveix l’essència”.
Seguidament, Alís es va adreçar als assistents, aproximadament un centenar de persones, on no hi faltaven col·legues, ex-alumnes i la junta directiva de l’Associació Sant Lluc per l’Art, i va manifestar sentir-se gratificat pel fet de trobar-se envoltat d’amics i de gent fidel a la seva trajectòria, tot recordant al mateix temps la seva primera exposició, fa 25 anys, amb Marta Duran.
“Ha estat aquest un engrescador “Procés” de treball, on en els apunts hi ha idees, plantejaments, etc. Són estudis de la meva tasca amb l’intangible, plasmant una sensació”.
Alís va acabar el seu parlament recordant que en aquests sis anys, han succeït diversos esdeveniments en especial, el traspàs dels seus mestres J.Martínez Lozano, i Pablo Mañé, exemples d’estudi, i a qui va dedicar aquesta exposició “amb modèstia i afecte”.
Si la mostra va anar dedicada als mestres, punt bàsic a esmentar és la família Alís i la seva vinculació amb diversos àmbits de les arts: els pares, coneguts pels seus recitals d’òpera i sarsuela, els seus fills Cristina, una jove promesa com a concertista de piano i en Gerard, també dedicat a la música, i un dels seus germans, Joaquim més conegut com Aliskim, un nom que ja sona amb força dins el món de la màgia i de l’espectacle de l’il·lusionisme.
Un entorn familiar sorprenent digne del film "Vive como quieras" dirigit per Frank Capra al 1938, tal com va comentar la Sra. Alís, i que no deixa de ser un contrast amb l’artista, sempre de tarannà seriós, i que exposa una obra de tècnica diversa: olis sobre tela, carbonets, olis sobre lli, etc. i on amb la complicada simplicitat que el caracteritza, exhibeix la seva particular visió d’un entorn, que té com a base l’apunt, on tècnica i diversitat de colors no tan sols mostren al visitant el desenvolupament cap a diversos formats, sinó que permet explorar el seu rigor, constància i disciplina de treball.
La pintura d’Alís ha madurat a línies més marcades, espais més definits, i a on cromatisme de grisos i ocres on el blanc no és ni fred, ni neutre, és el “blanc Alís”, sempre d’aspecte lluminós.
És un pintura frapant, per mirar en perspectiva, que omple i alhora obliga a l’espectador a fixar-se per reconèixer que està davant d’un gran pintor, de reconegut prestigi fora de les nostres contrades, i que sap plasmar en els seus quadres, amb mestratge i domini, l’esperit d’un bosc, l’encís d’un racó d’una ciutat o la desolació d’una mina abandonada.
No comments:
Post a Comment