Sunday, October 29, 2006

PREMI ILURO-2006: (II) – LLIÇONS D’HISTÒRIA


Ricard Navarro, com a secretari del Jurat, va donar lectura al veredicte del Premi. Aquest any, si han presentat tres treballs: “Ilturo”, “La genealogia i història d’algunes famílies de Mataró i el Maresme, Pompeyo Serra i Carbonell...” i : “P.Jacint Feliu i Utzet (1787 – 1867), protagonista de la restauració de l’Escola Pia a Espanya”

Un cop lliurat l’accèssit al guanyador, el president del jurat va prendre la paraula tot alabant l’assistència d’un públic fidel, a l’entorn d’un quaranta per cent, però va mostrar el seu pessimisme davant l’escassa presència de joves. “És aquest un símptoma alarmant de per on va la societat. Els valors culturals van de baixa”.

Reflexionant tot seguit sobre la cultura i de com altres valors poden difícilment substituir als de d’aquesta, un Dr. Nadal menys agressiu que en altres ocasions, i fent gala de l’aplom que caracteritza a un catedràtic, va informar al presents de les raons del jurat per declarar el premi desert.

“Els treballs presentats no són suficients per a ser premiats, doncs el nivell del Premi Iluro és extremadament alt. Mataró té un patrimoni important. No hi ha cap ciutat que disposi d’una col·lecció com aquesta”.

En el capítol de valoracions dels treballs presentats, per ordre de recepció, en referència a “Ilturo”, el president del jurat va manifestar que es tracta d’un treball d’aficionat, sense que aquest terme s’hagi d’agafar en un sentit pejoratiu: “Ha furgat en el seu passat. És una persona que estima el seu poble, el Maresme i Catalunya”.

Enfocat de cara als joves, en especial de Cabrera de Mar, té limitacions, com la barreja de conceptes, aspectes, anècdotes, i de temps, amb la qual cosa, no és un treball articulat, i segons el jurat, es noten certes vaguetats.

En referència al segon treball, de quatre ratlles de títol: “La genealogia i història d’algunes famílies de Mataró i el Maresme, Pompeyo Serra i Carbonell...”, El Dr. Nadal es va preguntar sobre la seva pretensió, doncs bo i essent una obra de petit format, apareixen totes les famílies de Mataró, que varen tenir una vinculació directa o indirecta amb el govern de la ciutat.

Pompeyo Serra va ser alcalde entre el 1865 i 1866, i va ser el primer president de la Caixa d’Estalvis de Mataró, predecessora de l’actual Caixa Laietana. “Un treball realitzat amb molt d’esforç i estudi, però molt difícil de llegir. Hi ha tants detalls que un si perd”. El Dr. Nadal va recomanar la seva sintetització, per tal de defugir de la sensació de magnífic apèndix, en detriment de la inexistència d’un llibre.

Finalment, l’insigne catedràtic, com té acostumat als habituals del Premi Iluro, no va poder evitar caure en la temptació de ser l’heroi acadèmic de l’esdeveniment, i va dissertar àmpliament sobre l’obra guanyadora.

“Un accèssit del Premi Iluro no és qualsevol cosa. Jo sóc accèssit d’aquest Premi, l’any que va guanyar Marià Ribas”

Destacant la personalitat del Pare Jacint Feliu, com a gran matemàtic i protagonista de la restauració de l’Escola Pia, el Dr. Nadal va manifestar el seu desconeixement en referència al fet que els Escolapis no es van veure afectats per la desamortització de Mendizabal, a mitjans del segle XIX.

“El Pare Jacint Feliu va demostrar una doble personalitat en les facetes religiosa i acadèmica, absolutament entregat en les seves creences i com a matemàtic notable”

Diverses institucions i no precisament religioses, es disputaven la seva persona, en un regim lliberal, i dins un segle XIX convuls entre la restauració borbònica i la invasió napoleònica. Una clerecia secular vivia enmig de la gent, mentre que una de regular vivia tancada portes endins de les seves abadies i monestirs, terrenys aquests ambicionats per la burgesia i classes benestants.

“Quina és la posició de l’església i de l’ordre escolapi?. Maria Cristina es veu obligada a triar ministres lliberals, molt al seu desgrat, perquè així ho manaven les circumstàncies”

Finalment, el Dr. Nadal i desprès de posar de relleu la figura del Pare Jacint Feliu com a provincial de l’ordre a Catalunya i més tard traslladat a Madrid, on també va donar classes a centres militars, promovent una pedagogia més equitativa dins aquest àmbit – valoració de les qualificacions i no del status social de la noblesa de l’època- , el Dr. Nadal va manifestar que en referència al treball presentant, davant de tant respectable figura: “es troba a faltar el context històric i aquest no està prou accentuat. Es mereix més amplitud”.

L’acte va acabar amb les paraules de J. Boter de Palau, agraint els comentaris del Dr. Nadal, felicitant al Pare Florensa, arxiver provincial de l'Escola Pia, que ha publicat diversos estudis sobre ensenyament a Catalunya i pedagogia dels Escolapis, com a guanyador i reconeixent amb un símil del món mariner, que aquest any la collita de treballs ha estat escassa, però que es compensa amb altres anys on hi ha hagut estudis molt dignes. “La primera convocatòria del premi, al 1959, amb un jurat presidit per Ramon Abadal, el premi també va ser declarat desert. Espero que l’any de repòs sigui preludi per a una nova temporada. Ànims per la gent que estudia el nostre passat perquè hi tenim moltes esperances”

Donant les gràcies al jurat, el president de Caixa Laietana va informar als presents de la publicació del 68è llibre de la col·lecció: “Els Pares de la República: Una cultura política a la Catalunya Urbana Moderna, segles XVI i XVIII”., de Ramon Reixach, obra guanyadora del Premi Iluro-2005.

3 comments:

Observador Permanente said...

Hola Marta, amb relació als premis Iluro de 2006, dels quals en fas esment al teu blog, voldria saber si saps el nom de l'autor de l'estudi titulat: "La genealogia i història d'algunes famílies de Mataró i el
Maresme, Pompeyo Serra i Carbonell...". Si tinguessis l'adreça de correu de l'autor, aleshores seria extraordinari. Tinc molt d'interès a llegir l'estudi.

Cordialment

Carles Pérez-Desoy
perezdesoy@gmail.com

Oriol said...

Senyor Pérez-Desoy, el meu correu apareixerà, suposo, i em pot escriure quan vulgui. M'agradaria contactar amb la creadora del blog, per veure si segueix les converses o ja està mort el blog.
Una abraçada, parent.

Oriol said...

Senyor Pérez-Desoy,
el meu correu és: omarti@gencat.net
Fins aviat.