Divendres passat, 20 d’octubre es va inaugurar a les sales d’exposició de Can Palauet, la mostra “On són les dones? – espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX”, organitzada per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, conjuntament amb el PMC i el Museu de Mataró, i amb el suport de Caja de Ahorros del Mediterráneo – CAM.
El president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, va obrir el torn d’intervencions, tot fent referència a l’escassa assistència de públic “Som pocs però som els bons”, doncs comptant els cinc representants dels diferents estaments ja esmentats, a la sala hi havia un total de deu persones, entre elles la pintora Nefer, i un cop acabada la presentació, s’hi va afegir el rector de Santa Maria, Mossèn Barat. Val a dir, però, que una altra exposició coincidia en hora i data d'inauguració: la d’Antoni Comas a la Sala de Caixa Laietana.
Graupera va informar als presents – curiosament més dones que homes i varies es pensaven que es tractava d’una exposició de dones pintores - que la exposició conté una seixantena de quadres, distribuïts en diferents àmbits: espai social, privat i espai natural i tot cedint la paraula a Carles Vicente, va acabar preguntant: “Què miren les dones que són representades en aquests quadres?. Ens pot donar una idea del que hi ha al darrera”.
Vicente, com a representant de la Diputació de Barcelona, va destacar que aquesta exposició es basa en la mateixa filosofia que la del paisatgisme català de l’any 2005, però aquest cop, la temàtica és la figura femenina al llarg de 150 anys.
“Una vegada més, amb els fons locals custodiats pels ajuntaments es poden fer exposicions delicioses i d’alt nivell artístic”, va declarar Vicente, que es va mostrar molt entusiasmat amb el projecte, que porta un any i mig d’itinerància i conté obres aportades per una quinzena de municipis.
Va agrair a la CAM la seva inestimable col·laboració, i va cedir tot seguit la paraula al seu representant, Xavier Rodríguez, qui va manifestar que “és una joia poder portar aquests tipus d’exposicions a diferents indrets, permetent acostar l’art a la gent”.
En aquest cas, es tracta d’una mostra sobre la dona, un tema molt específic, però va acabar dient que “l’art no ha d’estar en un lloc fosc sinó que ha de sortir a l’exterior”
Finalment, Graupera va mostrar la seva satisfacció per poder gaudir d’aquesta mostra, tot fent esment a la presència de Ma. Rosa Cuscó, regidora de Cooperació, Participació i Dona.
Si pel regidor de cultura és motiu de joia aquesta mostra, pel visitant encara ho és més perquè té varies oportunitats: la de contemplar artistes diversos, tant d’estils com de procedència, i la de poder conèixer quins són els fons de que disposen els Ajuntaments procedents de llegats o donacions, doncs rares són els vegades que els consistoris n'adquireixen.
El president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, va obrir el torn d’intervencions, tot fent referència a l’escassa assistència de públic “Som pocs però som els bons”, doncs comptant els cinc representants dels diferents estaments ja esmentats, a la sala hi havia un total de deu persones, entre elles la pintora Nefer, i un cop acabada la presentació, s’hi va afegir el rector de Santa Maria, Mossèn Barat. Val a dir, però, que una altra exposició coincidia en hora i data d'inauguració: la d’Antoni Comas a la Sala de Caixa Laietana.
Graupera va informar als presents – curiosament més dones que homes i varies es pensaven que es tractava d’una exposició de dones pintores - que la exposició conté una seixantena de quadres, distribuïts en diferents àmbits: espai social, privat i espai natural i tot cedint la paraula a Carles Vicente, va acabar preguntant: “Què miren les dones que són representades en aquests quadres?. Ens pot donar una idea del que hi ha al darrera”.
Vicente, com a representant de la Diputació de Barcelona, va destacar que aquesta exposició es basa en la mateixa filosofia que la del paisatgisme català de l’any 2005, però aquest cop, la temàtica és la figura femenina al llarg de 150 anys.
“Una vegada més, amb els fons locals custodiats pels ajuntaments es poden fer exposicions delicioses i d’alt nivell artístic”, va declarar Vicente, que es va mostrar molt entusiasmat amb el projecte, que porta un any i mig d’itinerància i conté obres aportades per una quinzena de municipis.
Va agrair a la CAM la seva inestimable col·laboració, i va cedir tot seguit la paraula al seu representant, Xavier Rodríguez, qui va manifestar que “és una joia poder portar aquests tipus d’exposicions a diferents indrets, permetent acostar l’art a la gent”.
En aquest cas, es tracta d’una mostra sobre la dona, un tema molt específic, però va acabar dient que “l’art no ha d’estar en un lloc fosc sinó que ha de sortir a l’exterior”
Finalment, Graupera va mostrar la seva satisfacció per poder gaudir d’aquesta mostra, tot fent esment a la presència de Ma. Rosa Cuscó, regidora de Cooperació, Participació i Dona.
Si pel regidor de cultura és motiu de joia aquesta mostra, pel visitant encara ho és més perquè té varies oportunitats: la de contemplar artistes diversos, tant d’estils com de procedència, i la de poder conèixer quins són els fons de que disposen els Ajuntaments procedents de llegats o donacions, doncs rares són els vegades que els consistoris n'adquireixen.
Veritablement, és una mostra esplèndida, on el crític i el profà, l’expert i el neòfit gaudiran de l’essència més pura de L’ART.
Si l’exposició “paisatgisme català 1860 – 1936”, donava ocasió per comprendre el desenvolupament d’una època llunyana d’autèntic sentiment per tot el que fos català, en aquesta trobem sensibilitat i realisme, romanticisme, idealisme, sensualitat i també duresa i misèria a través de les particulars visions que els artistes han tingut de les dones, algunes d'elles de clara influència francesa.
Noms com Vayreda, Mir, Muntané i Muns, Lola Anglada, Mestres Cabanes (autor de molts dels decorats del Teatre del Liceu), Joan Cardona, Olga N.Sacharoff, Ricard Urgell, Santiago Rusiñol i fins a un total de cinquanta-sis artistes configuren un ventall magnífic de l’art català, no exempt ni de delicadesa ni de crítica; visió real d’un temps i d’un país. Un exemple ho són Laureà Barrau i Vicenç Oliveres, que prenent com a base les dones netejant, mostren actituds molt diferents. El contrast és el glamour de Josep M. de Martí i Garcés de Marcilla: dues dones en un saló d’una gran casa de senyors.
L’exposició romandrà oberta fins al proper 26 de novembre d’enguany.
No comments:
Post a Comment