En commemoració del 8è aniversari del traspàs de Jordi Arenas, el passat 1 de juliol l’alcalde Joan A. Barón va inaugurar el centre d’Art de Ca l’Arenas del Museu de Mataró, fent així realitat el testament de l’artista, portat a terme gràcies al seguiment dels marmessors: F.Masriera, A. Martínez, i A. Luís entre d’altres, i a la voluntat del propi consistori.
El Mataró de tota la vida, el que va a la missa de les Santes i que de forma més escapçada acudeix anualment al lliurament del Premi Iluro, hi era present a l’esdeveniment, omplin les sales de gom a gom.
L’alcalde Baron, fent de mestre de cerimònies, va donar la benvinguda als presents i va cedir la paraula a Antoni Luís, president de l’Associació per l’Art Sant Lluc, i que en representació dels marmessors del pintor, va reconèixer el moment històric que s’estava vivint dins el context de la nostra ciutat, i gràcies a moltes persones que hi ha intervingut.
Fent esment al quadre “Resurrexit”, un oli sobre tela pintant al 1952, li va servir com a introducció per relacionar-lo amb la creació d’aquest centre d’art, i pel ressorgiment del nom Arenas, tot recordant les profundes conviccions religioses del seu amic i mestre, Jordi Arenas: “Fe i religió ho portava sense ostentació però amb convicció de la resurrecció cap a una vida millor”
En referència al llegat, Luis va fer esment dels projectes d’Arenas darrera del talent de l’artista, per a la creació d’aquest centre, on les seves obres sempre hi seran presents, tant com dipòsit com per les exposicions rotatives que dels seus quadres el centre anirà exhibint, seguint així la voluntat de l’artista, que també pensava en les persones menys afavorides econòmicament: “Les persones de principis i de bé sempre deixen petja en els nostres cors”.
Luis també va tenir paraules per els tècnics que han treballat en el projecte, i va recordar les llargues discussions i converses que finalment han convergit en aquesta nova realitat cultural per a la ciutat. “Nosaltres, tots formem part d’aquest renaixement, i li hem de donar vida a aquest renaixement, amb l’esperit de l’art i d’en Jordi”, varen ser les frases finals d’ A. Luis, qui va ser seguit en el torn de paraula per Jaume Graupera, com a president del Patronat Municipal de Cultura.
Afegint-se a la glossa de Luis, es va mostrar satisfet en la festa d’inauguració d’aquest equipament de Ca l’Arenas “que perpetuarà la seva herència. Un nou equipament cultural que a la ciutat li feia falta, i que va néixer d’un acte de mataronisme, de generositat de l’artista i de la voluntat de l’Ajuntament”.
Graupera, va passar seguidament a descriure la distribució de l’edifici, tot destacant el desig de que sigui una casa d’artistes: soterranis destinats a tallers, planta baixa on s’exposarà l’obra dels germans Arenas, rotativament, primer pis on s’exposarà el patrimoni de la ciutat, en mes de 6.000 quadres i el segon pis, destinat a dipòsit de quadres i dibuixos, i com a tal no podrà ser visitat habitualment.
Per finalitzar, Graupera va tenir paraules de record per als seus predecessors en la presidència del PMC: Carme Benito, qui va recollir el testimoni de l’herència de l’artista i Remigio Herrero, com a continuador, juntament amb els directors de l’entitat Ramon Ramis i Toni Cabré, i per als tècnics i maremessors, amb qui va tenir llargues converses i discussions. “Volem que Ca l’Arenas sigui un equipament viu i revitalitzador del futur artístic de la ciutat”.
L’alcade J. A Barón, va concloure l’acte, destacant igualment ambdues voluntats, la dels marmesors i la de l’Ajuntament de que el projecte es tirés endavant, malgrat l’escepticisme de certes personalitats de la vida pública mataronina. “Però en Remigio Herrero hi va posar el cor des del primer dia, amb moltes discussions, Fe i confiança, es podia arribar al final del camí”
Barón va fer esment que en l’època en que es va començar la rehabilitació de l’edifici, ell era regidor d’obres i urbanisme, fet que li va permetre viure de molt a prop el tema. Va destacar l’empenta i decisió de Lluís Gibert i Marisol Carrillo, a qui el públic assistent va retre un fort aplaudiment.
“Tenim un equipament que cal omplir-lo d’art. Hi posarem els fons museístics del Museu. Si vol posar vida. No es vol que sigui el magatzem del Museu”.
L’ alcalde va concloure l’acte posant de manifest la creença en les pròpies capacitats dels artistes per tirar endavant projectes, i assolir objectius comuns, per al desenvolupament d’aquest centre d’art, que en cap moment ha de ser un museu.
“Volem estirar el centre històric de la ciutat. El carrer d’Argentona ha d’ajudar a estirar al Centre. S’han de fer millores urbanístiques i noves activitats a la ciutat. Cal que el centre creixi i que s’estiri en xarxa creant nous punts de centralitat.
El centre d’art de Ca l’Arenas va ser inaugurat amb una festa on es fa servir un refrigeri, amb una visita guiada per les instal·lacions i amb tres exposicions: Menjador: Cara a Cara: Arenas-Cuyàs – Sala i L’elegància del retrat: Manuel Cuyàs i Duran Sala 2 i Benedicte Desrus.
Les característiques del centre, la seva estructura arquitectònica i les exposicions dels quadres exhibits formaran part d’una altra crònica.
El Mataró de tota la vida, el que va a la missa de les Santes i que de forma més escapçada acudeix anualment al lliurament del Premi Iluro, hi era present a l’esdeveniment, omplin les sales de gom a gom.
L’alcalde Baron, fent de mestre de cerimònies, va donar la benvinguda als presents i va cedir la paraula a Antoni Luís, president de l’Associació per l’Art Sant Lluc, i que en representació dels marmessors del pintor, va reconèixer el moment històric que s’estava vivint dins el context de la nostra ciutat, i gràcies a moltes persones que hi ha intervingut.
Fent esment al quadre “Resurrexit”, un oli sobre tela pintant al 1952, li va servir com a introducció per relacionar-lo amb la creació d’aquest centre d’art, i pel ressorgiment del nom Arenas, tot recordant les profundes conviccions religioses del seu amic i mestre, Jordi Arenas: “Fe i religió ho portava sense ostentació però amb convicció de la resurrecció cap a una vida millor”
En referència al llegat, Luis va fer esment dels projectes d’Arenas darrera del talent de l’artista, per a la creació d’aquest centre, on les seves obres sempre hi seran presents, tant com dipòsit com per les exposicions rotatives que dels seus quadres el centre anirà exhibint, seguint així la voluntat de l’artista, que també pensava en les persones menys afavorides econòmicament: “Les persones de principis i de bé sempre deixen petja en els nostres cors”.
Luis també va tenir paraules per els tècnics que han treballat en el projecte, i va recordar les llargues discussions i converses que finalment han convergit en aquesta nova realitat cultural per a la ciutat. “Nosaltres, tots formem part d’aquest renaixement, i li hem de donar vida a aquest renaixement, amb l’esperit de l’art i d’en Jordi”, varen ser les frases finals d’ A. Luis, qui va ser seguit en el torn de paraula per Jaume Graupera, com a president del Patronat Municipal de Cultura.
Afegint-se a la glossa de Luis, es va mostrar satisfet en la festa d’inauguració d’aquest equipament de Ca l’Arenas “que perpetuarà la seva herència. Un nou equipament cultural que a la ciutat li feia falta, i que va néixer d’un acte de mataronisme, de generositat de l’artista i de la voluntat de l’Ajuntament”.
Graupera, va passar seguidament a descriure la distribució de l’edifici, tot destacant el desig de que sigui una casa d’artistes: soterranis destinats a tallers, planta baixa on s’exposarà l’obra dels germans Arenas, rotativament, primer pis on s’exposarà el patrimoni de la ciutat, en mes de 6.000 quadres i el segon pis, destinat a dipòsit de quadres i dibuixos, i com a tal no podrà ser visitat habitualment.
Per finalitzar, Graupera va tenir paraules de record per als seus predecessors en la presidència del PMC: Carme Benito, qui va recollir el testimoni de l’herència de l’artista i Remigio Herrero, com a continuador, juntament amb els directors de l’entitat Ramon Ramis i Toni Cabré, i per als tècnics i maremessors, amb qui va tenir llargues converses i discussions. “Volem que Ca l’Arenas sigui un equipament viu i revitalitzador del futur artístic de la ciutat”.
L’alcade J. A Barón, va concloure l’acte, destacant igualment ambdues voluntats, la dels marmesors i la de l’Ajuntament de que el projecte es tirés endavant, malgrat l’escepticisme de certes personalitats de la vida pública mataronina. “Però en Remigio Herrero hi va posar el cor des del primer dia, amb moltes discussions, Fe i confiança, es podia arribar al final del camí”
Barón va fer esment que en l’època en que es va començar la rehabilitació de l’edifici, ell era regidor d’obres i urbanisme, fet que li va permetre viure de molt a prop el tema. Va destacar l’empenta i decisió de Lluís Gibert i Marisol Carrillo, a qui el públic assistent va retre un fort aplaudiment.
“Tenim un equipament que cal omplir-lo d’art. Hi posarem els fons museístics del Museu. Si vol posar vida. No es vol que sigui el magatzem del Museu”.
L’ alcalde va concloure l’acte posant de manifest la creença en les pròpies capacitats dels artistes per tirar endavant projectes, i assolir objectius comuns, per al desenvolupament d’aquest centre d’art, que en cap moment ha de ser un museu.
“Volem estirar el centre històric de la ciutat. El carrer d’Argentona ha d’ajudar a estirar al Centre. S’han de fer millores urbanístiques i noves activitats a la ciutat. Cal que el centre creixi i que s’estiri en xarxa creant nous punts de centralitat.
El centre d’art de Ca l’Arenas va ser inaugurat amb una festa on es fa servir un refrigeri, amb una visita guiada per les instal·lacions i amb tres exposicions: Menjador: Cara a Cara: Arenas-Cuyàs – Sala i L’elegància del retrat: Manuel Cuyàs i Duran Sala 2 i Benedicte Desrus.
Les característiques del centre, la seva estructura arquitectònica i les exposicions dels quadres exhibits formaran part d’una altra crònica.
No comments:
Post a Comment