Divendres, 12 de maig va ser dia d’estrena teatral dins un nou format. A “la sala de la tele” (El Casinet), de Sala Cabañes, va tenir lloc la primera representació de dos guions per ràdio, del poeta Narcís Comadira: Neva (Un te) i La Vida Perdurable (Un sopar), que Carles Maicas i l’equip artístic i tècnic de Sala Cabañes ha adaptat per a la versió teatral, dins un espai petit, només per a trenta persones, on el públic està en contacte directe amb els actors, i on expressions i diàlegs són propers, sense la separació de l’escenari i del pati de butaques.
Neva (un te), presenta dins el context d’una imatge molt habitual - una reunió familiar, en aquest cas de quatre dones - aspectes ben diversos de la vida de cada d’elles que no resulten gens llunyans als espectadors.
La Vida Perdurable (un sopar), és un diàleg entre mare i un fill, aquest homosexual, on surten circumstàncies, formes d’actuar, retrets que al igual que en Neva no ens resulten estranys i conviden a la reflexió, i que de ben segur que el públic present, en un moment o altre es va sentir reflectit dins aquestes obres, de petit format i gran contingut.
La interpretació dels actors, va ser digna i ben a l’abast del públic pel que fa a Neva, tot i que seria d’agrair més intensitat, i menys fixació pel text en el monòleg final, per part de l’actriu Carme Prat, que en conjunt va fer una actuació proporcionada. Es de destacar la gran riquesa de matisos i el sentit metafòric de la neu, i del fet de nevar, dins aquest monòleg.
Acurada i intensa va ser l’actuació de Paquita de la Hoz i Rafael Prats, la mare i el fill de La Vida Perdurable. No obstant la intensa calor dins aquest espai, els espectadors vàrem gaudir, sentir, apreciar, patir i evidentment, també ens va commoure, una relació familiar on les aparences tapen una incomprensió d’anys.
Al final de la representació, el director Carles Maicas, tot agraint la públic la seva assistència, va explicar quatre premisses sobre l’adaptació dels guions per al teatre. Entre elles, la dificultat davant la manca de puntuació del text – així ho va establir Colmadira per a la ràdio - i l’esforç que va suposar.
Es d’agrair nous formats i noves experiències dins l’àmbit teatral, bo i que sigui en format amateur, en una ciutat com Mataró, que malgrat la importància d’anys enrera, en l’actualitat no entra dins els circuits de l’espectacle, com Sabadell o Granollers, per exemple.
Neva (un te), presenta dins el context d’una imatge molt habitual - una reunió familiar, en aquest cas de quatre dones - aspectes ben diversos de la vida de cada d’elles que no resulten gens llunyans als espectadors.
La Vida Perdurable (un sopar), és un diàleg entre mare i un fill, aquest homosexual, on surten circumstàncies, formes d’actuar, retrets que al igual que en Neva no ens resulten estranys i conviden a la reflexió, i que de ben segur que el públic present, en un moment o altre es va sentir reflectit dins aquestes obres, de petit format i gran contingut.
La interpretació dels actors, va ser digna i ben a l’abast del públic pel que fa a Neva, tot i que seria d’agrair més intensitat, i menys fixació pel text en el monòleg final, per part de l’actriu Carme Prat, que en conjunt va fer una actuació proporcionada. Es de destacar la gran riquesa de matisos i el sentit metafòric de la neu, i del fet de nevar, dins aquest monòleg.
Acurada i intensa va ser l’actuació de Paquita de la Hoz i Rafael Prats, la mare i el fill de La Vida Perdurable. No obstant la intensa calor dins aquest espai, els espectadors vàrem gaudir, sentir, apreciar, patir i evidentment, també ens va commoure, una relació familiar on les aparences tapen una incomprensió d’anys.
Al final de la representació, el director Carles Maicas, tot agraint la públic la seva assistència, va explicar quatre premisses sobre l’adaptació dels guions per al teatre. Entre elles, la dificultat davant la manca de puntuació del text – així ho va establir Colmadira per a la ràdio - i l’esforç que va suposar.
Es d’agrair nous formats i noves experiències dins l’àmbit teatral, bo i que sigui en format amateur, en una ciutat com Mataró, que malgrat la importància d’anys enrera, en l’actualitat no entra dins els circuits de l’espectacle, com Sabadell o Granollers, per exemple.
No comments:
Post a Comment