QU4TRE - 2006

Per segon any consecutiu, l’Ateneu Caixa Laietana presenta fins el proper 26 de març, a quatre joves autors del món de les arts plàstiques: Marc Llacuna, Fco. José Luis Paz, Claudia Gropp i Mateu Estarellas.

Seguint la iniciativa que Elisabet Dòria, responsable de l’organització d’exposicions de la Fundació Caixa Laietana, va posar en marxa l’any 2005, per tal de donar sortida al treball d’un bon nombre d’artistes, amb imaginació però amb poca obra per omplir les sales de l’Ateneu, en aquesta edició el visitant trobarà contrast d’estils, però amb un nexe cromàtic comú: abunden els negres, vermells, fons blancs, i derivacions dels mateixos, com la “sanguina” de Claudia Gropp, i les notes de color dur i punyent de Mateu Estarellas.

Marc Llacuna presenta: “Boogie-Woogie.05”, un conjunt de quadres on un entramat de formes rectes, i línies que es creuen unes amb les altres, de forma uniforme, precisa i metòdica, visualment atractiva, recorden al visitant metafòricament els circuits electrònics, que és plantegen al món entre fets i persones.

Francisco José Luis Paz introdueix a l’espectador en el control del temps a través dels números, amb una tècnica abstracte, de traça imprecisa i colors sobris. La base de la seva obra “Dies de calendari”, i de com les xifres governen implacablement la vida i el món.

Claudia Gropp és una artista de formes sinuoses, algunes indeterminades però astutament encisadores que semblen captades d’una naturalesa de plantes tropicals i traspassades a tècniques mixtes sobre paper. Resulta curiós com anomena les seves obres; les numera: 1, 2 3, 4... les quantitats són una constant i contrastada la seva tècnica: tinta xina que requereix domini i exactitud amb mixtes sobre paper i tela de pinzellada solta i fluïda.

Mateu Estarellas és la basant incisiva de QU4TRE. Ple de taques de color –blau, rosa- vermell, groc o gris- però dur i crític. Essencialment abstracte, però reflexiu, tal com demostra l’obra “Les ciutats invisibles”. Utilitza tècniques mixtes sobre fusta, de traça ferma, formes inconnexes dona al conjunt una rebeldia i una vitalitat, com a clam d’una forma lliure d’entendre la seva obra. MARTA TEIXIDÓ.